La Moni, de Mònica, era una nena de vuit anys dolça i entremeliada, i una mica ploramiques. Quan els seus germans la feien rabiar sempre feia el mateix: xisclava, ploriquejava i somicava fins que el pare o la mare li feien cas. De vegades s’emportava alguna bronca i sempre el mateix sermó: “Moni, plorant no s’arreglen les coses. Parla amb els teus germans i procureu arribar a una solució. Deixa les llàgrimes per quan tinguis mal de debó o una pena molt fonda, però no per tonteries d’infants”.
“Tonteries d’infants” pensava ella. Què en saben els grans de tots els problemes que tenim els petits?
Ara mateix es trobava davant d’un greu, no greu, gravíssim problema. No volia fer els deures ni que la castiguessin. Era el quadernet de treballs d’estiu que hauria de portar acabat el primer dia de cole, però a ella no li venia gens de gust de posar-s’hi. Quedaven tan pocs dies per acabar les vacances i haver-los d’emprar en la llibreta del cole no li venia gens de gust.
La seva mare ja ho havia intentat tot: parlar amb ella amb paciència; explicar-li que si no la portava acabada la nova tutora li’n demanaria explicacions i llavors, què li diria ella?; deixar-la sense veure els dibuixos de la tele si no feia els deures. Res no havia funcionat.
Aquell vespre, quan el papà va tornar de la feina i li va preguntar pels deures la Moni es va encongir d’espatlles i va dir que no n’havia fet, que era avorrit i que només li quedava uns fulls per pintar. Llavors el papà va picar l’ullet a la mamà i li va dir:
– Mònica, demà aniré a buscar uns llapis de colors especials per a tu.
L’endemà, a l’hora de dinar, el papà es va presentar a casa amb una capsa de colors preciosa. En tenia 24 de totes les tonalitats: verds, blaus, vermells, taronges i grocs de diferents intensitats. La Mònica se’ls va mirar emocionada però no va veure cap cosa que els fes diferents dels altres que tenia.
– Papà, perquè són especials aquests colors?
– Són especials perquè són per a tu – va dir el papà – Quan comencis a pintar amb ells veuràs com és de fácil omplir els buits de color. Veuràs com un dibuix que només és unes línies sobre un paper de cop i volta es converteix en una forma amb vida. Tu prova-ho avui amb els deures del cole i ja ho veuràs.
