En humil i emocionat homenatge a tots els que el 12 de maig no s’han quedat a casa
Els manaires espanyols/ proclamant a cor què vols
la “sagrada unitat”
deixen el seu pobre estat / cada dia més trencat.
Cada dia hi ha més gent / amb els budells plens de ràbia
i al cap un sol pensament: / Volem sortir de la gàbia!
Els manaires espanyencs / de cervells escardalencs
i els seus orats aliats / a les sales dels jutjats
obren com despòtics reis / pels que no valen les lleis
i fan sense embarassos / el que els hi passa pels nassos.
Els manaires espanyussos, / aquest munt de gamarussos
i la seva adicta claca / el que volen és fer saca
d’un poble de mansos bens / i poder tenir ben plens
el rebost i la butxaca.
Els manaires espanyíns / amb el ciutadà que gosa
protestar i els hi fa nosa / es porten com a botxins.
Protestar és heretgia. / Qui ho fa és empresonat /
i multat i apallissat / per la seva bogeria.
Els manaires espanyesos / -no cal burxar gaire fonstot
i aquestes eleccions / encar’ se senten ofesos.
No els cap a la barretina / que vulguem marxar d’Espanya
i encara els cal aspirina / contra la forta migranya.
Els manaires espanyans /han tingut la gran fortuna
que hi ha massa catalans / que encara estan a la lluna.
Que tants es mamin el dit / i encara facin el joc
a la trepa de Madrid! / Per llençar el barret al foc!
L’esperança mai no mor. / Qui recula? Qui avança?
Estarem amb l’ai al cor / fins que es mogui la balança…
