Per Nadal toca escombrar cap a casa. I com que a casa nostra és essencial mirar enrere per saber on som, de les últimes novetats made in el país “Diari d’uns anys (1975 – 1981)” – recull d’articles de Montserrat Roig, és un fantàstic regal de Nadal.
Val a dir que Montserrat Roig no és precisament l’optimisme nadalenc personificat, només cal veure alguns articles vora aquestes dates: “Nadal recorda l’olor de la soledat, el sentor de la feixuga companyia imposada”, “Vindrà un altre any d’insipidesa i desencant” o “Som a frec de Nadal i una altra vegada la decepció planarà dins la nostra vida quotidiana i haurem de fer un esforç perquè la fràgil defensa del ressentiment no ens guanyi”.
Tres dècades després, tenim molt més motius per ser optimistes que la dissortada Roig. Tot i que en moltes qüestions no hem avançat gaire i als articles s’hi llegeixen problemes col·lectius encara no resolts, els que invertim el nostre temps preciós en un projecte anomenat Catalunya podem estar orgullosos. Si Montserrat Roig aixequés el cap i veiés el rumb cada cop més clar del país sabria que el seu temps no va ser en va. “Diari d’uns anys” és un compromís que tenim amb l’optimisme tots aquells que ens queixem de tot i tothom amb massa lleugeresa. Així doncs, si mai ens vol guanyar “la fràgil defensa del ressentiment”, només cal recordar els tristos Nadals de la Roig.
“Diari d’uns anys” és també l’última demostració del bon criteri d’en Quim Torra i de l’encert que suposa anar acumulant títols d’Acontravent.
Molt Bon Nadal a tothom.
Diari d’uns anys (1975 – 1981) Montserrat Roig
A cura de Quim Torra – Pròleg de Roger Sempere Roig
Acontravent Editors
