Un dels poemes més coneguts i més populars de J.V.Foix és la nadala “Ho sap tothom i és profecia”. I aquesta frase (alhora títol i primer vers del poema) la podem aplicar cent per cent als atacs de la caverna espanyola. Ho sap tothom i és profecia que com més s’acosta el 27-S més virulents seran i no ens ha d’estranyar res de res del que pugui passar. Una de les coses que ja passa fa temps i seguirà passant fins el dia de les eleccions són els intents de tota mena per desanimar la gent perquè els independentistes creguin que no serem prous i guiar la mà dels indecisos amb la por a l’hora de triar la papereta electoral.
No parlo ja d’accions estripades com la d’aquesta trepa que té la barra d’anomenar-se “Manos limpias” i que equiparen unes eleccions democràtiques al cop d’estat de Tejero o als atemptats islamistes. No parlo tampoc del famós article 155 ni de la possible inhabilitació d’algun dels nostres polítics capdavanters (no seria solament en Mas). Això serien actes que es podrien contrarrestar amb mesures excepcionals de desobediència civil i política. A allò que em vull referir avui són les accions menys dràstiques, però més sovintejades i amb la mateixa mala bava: les tergiversacions del que diguin polítics catalans, les calúmnies que després es demostri que eren falses, però que ja hagin fet el seu mal i la pluja d’enquestes que “demostrin” que l’independentisme porta les de perdre.
Fa cosa d’un parell de setmanes que el director d’El Periódico en va publicar una de delirant, atribuint-la a no sé quin conegut seu. No al diari, no s’hi va atrevir. Ho va fer en forma de piulada a les xarxes socials. No solament els independentistes quedaven lluny de tenir majoria, sinó que donava a “Junts pel Sí” menys escons dels que va tenir CiU a les eleccions del 2012. És per assaborir-ho. El 2012 CiU va treure 50 escons, ERC 21 i CUP 3. Total 74. Segons aquesta fantasmagòrica “enquesta” JpS treuria 40 escons i CUP 6 o 7. I per acabar-ho d’adobar donava a UDC de 8 a 10 escons, un somni pel Sr. Duran. Naturalment tot plegat era tan creïble com que jo digués ara quina serà la travessa de la Sra. Pepeta del forn de la cantonada. Però pseudo-enquestes d’aquesta mena, potser amb una mica més de vernís “científic” ens en plouran a dojo en aquestes setmanes vinents.
Doncs, mireu: posats a fer jo també vull dir-hi la meva. I per poc científica que sigui la meva travessa m’estranyaria molt que no s’acostés molt més als resultats reals que aquesta parida que he esmentat. De què parteixo per fer-la? Doncs d’una banda que la participació electoral serà molt més alta, però, d’altra banda, que això probablement no repercutirà en una disminució notable dels escons independentistes, sinó en un manteniment o en un descens més moderat dels escons unionistes actuals (incloent-hi els indeterminats de Sí que es Pot i similars) amb una altra distribució que el 2012. La Unió Duranista de Catalunya (com ja l’anomenen irònicament alguns) potser treurà amb molta sort 2 o 3 escons, i amb menys sort el Sr. Espadaler es pot trobar tot solet com “veu del seu amo” al Parlament. PP i PSC perdran la meitat o més dels seus escons a favor de C’s i dels que diuen que sí que es pot. O bé “Sí que es pot” s’emportarà la tallada més grossa del vot no indpendentista deixant pels altres les escorrialles.
Les dues llistes independentistes, però, treuran en el pitjor dels casos 70 escons, però ja avui no crec que sigui de bojos pensar que es pugui arribar als 80 per difícil que sembli. Ja sé que m’exposo a que molts lectors pensin: “aquest vell xaruc ja deu fer catúfols”… Ja ho veurem. La feina que encara es farà fins al 27-S serà molta, i tant aixó com les animalades que encara pugui fer el govern espanyol poden donar l’empenta decisiva.
I que no s’estranyi ningú si, com el monstre del llac Ness, tornen a sortir informacions “fidedignes” “de fonts ben informades” que diguin que en Mas té milions a Singapur. I en Junqueras i en Romeva que es calcin. O també tindran diners a Suïssa o a les illes Caiman o se’ls acusarà d’abús de menors o de qualsevol altra insensatesa semblant. “Todo es posible en España, y olé”. Naturalment tot plegat sense que ni la policia ni els jutjats moguin ni un dit per aclarir res abans de mig octubre.
Que ningú no en faci ni cas. Tots sabem fins a quin punt d’esquizofrènia són capaços els polítics espanyols de tergiversar la veritat quan es tracta de Catalunya. I mirem d’obrir els ulls a qui veiem que en fa cas. Però sempre amb la característica millor i més visible de l’independentisme català: la calma, l’educació i el somriure als llavis.
Fem cas de les paraules amb les que tancava en Vicent Partal un dels seus brillants articles a Vilaweb el passat dia 4: “Somrigueu tant com sapigueu i treballeu tant com pugueu, que aquest 27-S ho tenim tot de cara!”.
