La gran patronal catalana no té pas una història ni intel·ligent ni valenta. Joaquim Gay de Montellà i Ferrer-Vidal n’és una molt bona prova: no ha mostrat ni intel·ligència ni valentia en tota la seva trajectòria. A mi no em mereix cap respecte: el que diu no em desperta pas cap altre interès que lamentar la seva baixa qualitat. La seva veu és una més del munt de cambonians, fomentins, parents dels Godó, sollevats del 1936 contra la República, amics d’en Josep Piqué i altres mostres de la gent que ha atemptat d’una manera repetida contra les llibertats del poble de Catalunya. No és una qüestió de dret, res de tot això va lligat a la condició de patró, és una qüestió de fet: els patrons del Foment són de molt baixa qualitat.
És important que el país ho sàpiga i ho sàpiga d’una manera assossegada, sense esgarips de decepció ni glorificacions per presumir de societat civil d’alguna altura. Tots plegats estan plens d’avantpassats col·laboracionistes amb les tiranies espanyoles de tota mena i han fet trampes de totes classes per tal d’acumular el que han acumulat. Tampoc s’hi val a fer-se més mala sang de la que convé. El panorama no és ni millor ni pitjor que els equivalents arreu –de la riquesa anglesa, per posar-ne un sol exemple.
Els plutòcrates no són exemplars. Tampoc cal, doncs, passar del cofoisme al masoquisme exagerat. Amb alguna urgència convindria trobar un to adequat ‘habitual’ per tractar les nostres realitats més vulgars que heroiques, més tramposes que nobles. Són moltes. El ‘Fomento Nacional del Trabajo’ implica des de fa molts anys pretensions que la riquesa d’alguns catalans voldria liderar el país i mai no ho poden fer per ells mateixos, perquè aquesta riquesa s’ha fet amb moltes trampes i el respecte social cal guanyar-se’l amb relacions humanes més bàsiques que convidar a sopar el president Rajoy. A base d’estar sempre prop dels Rajoy de torn i tenir a sopar els Santis Vilas de cada moment mai es guanya ‘l’estimació’ del poble català. A molts no ens agrada gens el senyor Joaquim Gay de Montellà i Ferrer-Vidal, ell ja ho hauria de saber i no moure’s pas pensant que té més representació de la que té. Recordi que el senyor Josep Antoni Duran i Lleida és fora de la política per manca de seguidors. Tan senzill com això, i per molts d’anys.
Els del Foment són els del Foment ‘i prou’. Els patrons que fan molt malament de patrons. I res més. Tot això ve a tomb de la notícia que Foment ha expulsat la Cecot com a soci durant el temps que a Gay de Montellà li resta com a president. És un cas divertit de la dita ‘excusatio non petita, accusatio manifesta’: la premsa anava plena de desmentits que l’acció tingués sentit polític. Alguna vegada sí que la patronal ha entrat en ‘algun aspecte’ de la política, ha aclarit Gay de Montellà: va demanar a Inés Arrimadas que formés govern després del 21-D.
