Com a poble, als catalans ens castiga la pandèmia tres vegades: primer, com a tots els altres pobles amb les víctimes que en moren. Segon: perquè la pandèmia fa impossibles les protestes al carrer contra les arbitrarietats espanyoles. I tercer, perquè per tots els estats europeus actualment -comprensible per les conseqüències humanes i econòmiques que porta- és el virus del corona. I a això s’hi afegeixen els aguts problemes actuals, com el Brèxit, les relacions amb els EUA i amb Xina, les escapades de Putin i Erdogan, etc.etc. I així a les cancelleries europees els problemes catalans són una petitesa molt al marge.. Certament empipadors però gens urgents.
I precisament ara potser un aspecte de l’evolució de la pandèmia ens hauria de ser una lliçó: com pot ser de perillós un centre infecciós inconegut o en el que no es posa esment. I precisament això és ara el conflicte espanyol-català per la democràcia europea: un centre infecciós generalment ignorat, un virus que en l’ombra està enverinant i socavant l’autoritat moral d’Europa. I seria un error fatal pensar que això és una exageració excessiva.
Gairebé no passa cap setmana sense que l’ultranacionalisme espanyol faci alguna injustícia. En un món sense tants problemes aguts se’n prendria nota indignadament i cauria sobre Espanya una pluja de protestes. Però ara és fàcil d’amagar tota la brossa darrera del teló de la pandèmia, i amb cada dia que passa fer les injustícies més desvergonyidament.
Per exemple aquesta “petitesa”: un caporal de l’exèrcit espanyol , Marco Antonio Santos Soto és explusat de l’exèrcit pel cap de l’estat major, perquè ara fa dos anys va ser un dels signants d’un manifest contra la dictadura de Franco. La ministra de defensa ratifica l’expulsió, i un tribunal militar condirma la mesura. Això demostra una dubtosa comprensió de la història i un problema ideològic seriós a les forces armades espanyoles, especialment si es compara amb la posició alemanya que està investigant i extripant els brots d’extrema dreta a l’exèrcit. Tot plegat ha estat esbombat sobretot per un altre ex-oficial de l’exèrcit, l’ex-tinent Luís Gonzalo Segura, que també va ser foragitat perquè en un article va parlar del perill d’extremisme de dretes que veia dins de de l’exércit.
I aquest perill no es limita a declaracions públiques de militars retirats (com informava al meu article anterior “La trencadissa democrácia espanyola”) sinó que forma part de la manera de pensar de molt oficials en actiu, que no troben solamenr suport en el partit extremista VOX, sinó també en el PP conservador i en el PSOE socialdemòcrata.
L’altra anomalia, que també citava a l’article anterior, és la supressió arbitrària dels alleujaments de pena als presos polítics catalans. L’expert en dret Xoan Anton Pérez Lerma ha qualificat aquestes mesures, d’antijurídiques, desproporcionades i perilloses. Antijurídiques, perquè no respecten les decisions de les instàncies competents i són un a extralimitació de les atribucions del tribnal Suprem. Desproporcionades perquè són un agreujament d’una pena que ja de principi era injusta. I perillosa perquè ignora les regles dels alleujaments de pena a totes les democrácies i ho converteix en un instrument de venjança.
Ha de ser permès que hom pregunti, per què i per quin motiu aquesta manera de concebre la justícia (per no parlar ja de la que va portar a les injustes penes de presó) ha de ser menys perillosa que les que es critiquen a Hongria i a Polònia.
El perill darrere del teló no hauria de ser menysvalorat. No solament perquè està allunyant d’Europa tot un poble desil·lusionat, el català. Sinó també perquè un virus així pot representar una malaltia mortal pels principis fonamentals que són la justificació d’existència de la idea europea.
Article traduït del alemany. Pot consultar l’original al bloc de l’autor
