Ser una noia nascuda a finals dels noranta té les seves coses bones, però també dolentes. Encara avui.
A l’escola, sempre havia intentat fer-me un lloc entre les nenes i no anar tant amb els nens, perquè això era el que se suposava que havia de fer. I quina pena, perquè malgrat tenir les meves dues o tres amigues properes, amb qui més m’havia fet sempre era amb els nens.
Jugar, fer bromes als professors i entre nosaltres, liar-la una miqueta amb els meus companys, eren les meves activitats preferides. Però… què feia una nena sempre rodejada de nens? No era ben vist, tant per companyes de classe com fins i tot per adults i familiars. I és que des de petita, sempre m’havien dit que el que havia de fer era anar amb nenes, i en tot cas fer-me la dura amb ells per agradar-los. I això vaig intentar fer durant bastant temps, fins i tot renunciant al que sentia jo.
Em sorprèn, però, que malgrat les meves inseguretats, pogués arribar a la reflexió que allò no era el que volia, i decidir posar la meva felicitat per davant del que la gent deia. Aquesta època va coincidir en un moment en què dues companyes de classe van començar a explorar el món de la festa, que inicialment van provocar els prejudicis de la resta però sense saber-ho ens van fer unir i créixer juntes dins del que ens feia felices. Va ser llavors quan vaig recuperar la meva il·lusió i ganes de menjar-me el món, amb més força que mai.
I tot i que he tingut alts i baixos i he tornat a pecar de deixar-me portar pel que diu la societat, puc afirmar que aquesta és la filosofia de vida que segueixo i la que em permet ser qui sóc, també i sobretot a dia d’avui.
I és que, nois i noies, no ens enganyem: els prejudicis i els dogmes segueixen molt arrelats a nosaltres, entre la generació que es diu més transgresora i avançada, i acaben limitant la nostra llibertat individual i, en última instància, també la nostra felicitat. I contra això, només podem lluitar nosaltres.
Sentir-se lliure dins d’un món ple de prejudicis, sentir que tu tens el poder i la capacitat de decidir per tu mateixa sense preocupar-te pel que diran és tan satisfactori, que sigui quin sigui el resultat tu ja has guanyat la batalla.
