En aquesta època de crisi econòmica i de valors, l’esforç per tal de mantenir la vigència dels valors cooperatius em sembla elogiable.
Davant dels valors imperants del consumisme i de la competència ferotge, caldria aprofitar la crisi econòmica per tal de mirar de sortir-ne amb un esperit renovat, fonamentat en l’humanisme, i en conseqüència el mon de l’empresa podria inspirar-se en noves conductes i actituds. Em sembla molt intel·ligent aprofitar les crisis per a renéixer amb nous valors, i lluitar per tal que siguin més dominants a la nostra societat. Certament, es podria passar d’una economia de mercat, massa sovint guiada pel guany ràpid i especulatiu, a una economia més humana, més a la mida de les persones.
Els valors cooperatius es poden considerar previs al mercat i abasten tota una preocupació jurídica, econòmica i política. Cooperar enlloc de competir. La vida en xarxa que ens permet com mai la globalització i les tecnologies de la comunicació i de la informació haurien de ser els motors per a un autèntic canvi de les condicions de vida. Avui es parla fins i tot d’un llenguatge cooperatiu, que tendeix al diàleg, allunyat dels crits i dels monòlegs que tan sovint es donen.
La promoció dels valors cooperatius s’expressa avui també en l’anomenada “responsabilitat social corporativa”, perquè l’empresa, i qualsevol organització, a més de guanyar diners ha de ser conscient del seu paper en l’entorn econòmic del que sorgeix i al qual ha de servir.
Els valors cooperatius, per tant, van molt més enllà de les anomenades “empreses cooperatives” i hauríen d’impregnar tot el teixit social. Cal recordar-ho ara que ens acostem al Nadal i reivindiquem la solidaritat, el compartir, i en general valors lligats a l’ésser i no pas al tenir.
