Ramon Vinyes el “Sabio Catalán” d’en García Márquez, fou un dels escriptors més importants de l’època que li va tocar viure. La seva família va lliurar, amb molt bon criteri, bona part de la seva obra inèdita, originals, llibres i cartes a l’arxiu de Berga. Vaig llegir unes declaracions d’en Floreal Peleato a Regió 7 del 7 de novembre que deia “si Vinyes hagués escrit en castellà. Seria reconegut”. No hi estic gens d’acord, el problema no és la llengua, si no la ciutat de naixença i les ganes de fer coses. En Josep Vinyes com a dibuixant i il·lustrador, (obra seva és el museu del Circ de Berga) i en Ramon mai no han estat ni valorats ni reconeguts a Berga com Déu mana. Per un escriptor el més important, un cop mort, és la reedició de tota la seva obra, la ja publicada i la inèdita.
Tots els papers d’en Ramon són a Berga, des de fa anys i panys i de l’edició de la seva obra, res de res. És prefereix fer premis literaris, àpats o vermuts d’homenatge a Ramon Vinyes que portar qualsevol de les seves obres a la reedició. Quan un escriptor està mort reneix cada vedada que es reedita, es ven o es llegeix la seva obra. Els llibres d’en Vinyes només es poden aconseguir, llevat dels que ha reeditat en Jaume Huch de l’Albí, anant a les llibreries de vell o a les biblioteques universitàries.
De dibuixos i fotografies d’en Josep Vinyes, el que va donar el fonts pel Museu del Circ de Berga, vaig trobar-me’n al mercat de sant Antoni de Barcelona caixes i caixes de fotos de circ i una col·lecció única de dibuixos de Patum. Evidentment, vaig avisar a les autoritats culturals berguedanes i com que no van fer res de res, vaig acabar comprant-los tots. L’interès per la cultura a Berga és discutible i estic en total desacord amb la apreciació lingüística de Floreal Peleato si els Vinyes haguessin estat de Blanes, l’Empordà o Olot, com en Ruyra, Fages de Climent o Vayreda, faria temps que estaria tot reeditat, inventariat i a la lliure disposició de tots el poble berguedà i català. Amb els Vinyes de Berga passa el mateix que amb mossèn Armengou: molt i molt xerrar i d’editar la seva obra completa res de res.
