¿Ve bien que el Tribunal Supremo permita el paso del AVE por la Sagrada Familia?
Aquesta és la pregunta que fa avui la Vanguardia en l’ edició digital als seu lectors. Es clar que tothom amb seny i sentit de país respondrà que NO, però Dèu n’hi dó la quantitat de Si’s que hi ha a hores d’ara.
Al marge del fet anecdòtic de l’enquesta d’ avui, el que resulta més preocupant es veure com l’ administració s’ enroca en ella mateixa cercant altres instancies de la pròpia administració per mantenir una decisió del tot injusta i fora de tota lògica que no sigui la lògica del ordeno y mando.
Estem d’ acord en el simbolisme que té per a Barcelona i per als catalans la Sagrada Família que fins traspassa el significat de temple per ser a més un signe d’ identitat.
Doncs bé, l’ administració d’ aquí i la d’ allà volen posar en perill aquest símbol i enlloc de rectificar i deixar de sentir l’ ai al cor pel temor que el nostre símbol es vegi perjudicat ara o en el futur pel pas diari i constant del tren d’ alta velocitat, enlloc de fer una sortida digne que som disposats a aplaudir, ells es van passant la pilota d’ un a l’ altre en un joc de salts institucionals de l’ Ajuntament al Ministeri, d’allà a Adif, desprès al govern i del govern al tribunal suprem.
Van marejant la perdiu, com volent dissimular qui ha de prendre la decisió final. Potser es creuen que així ens distrauran. Potser no saben que tenim fix la mirada en la Sagrada Família i per molt jocs de mans que facin seguirem creient que aquesta no és la millor manera.
Els veïns de Barcelona que viuen aprop de la Sagrada Família hauran vist que fa ben be dos mesos s’ha tancat el transit al carrer Mallorca, on hi fan proves per conèixer la resistència el sol i les solucions tècniques per a impedir que la terra que sustenta la Sagrada Família no cedeixi cap el forat del túnel, provocant l’ enrunament del Temple!. No és per tant una cosa menor.
Tenir l’enemic prenent mides davant de casa, ve a ser com si et venen a prendre la mida pel taüt de fusta, una cosa molt lletja i fins de mala educació.
El pitjor de tot plegat és la indiferència amb la que les administracions veuen el tema sense considerar la importància i insustituible d’ un símbol com ho és la Sagrada Família, reconegut arreu del món i que sembla com si ens el volguessin fer perdre.
Quin símbol universal té Madrid? … i Espanya?
I mentresant, van embolicant de valent.
Si us plau, a l’ enquesta de la Vanguardia digueu no. I les properes eleccions, digueu-lis també que no.
