Vora la bassa al cap vespre
sento les granotes raucant,
és una melodia que recordaré sempre
és un batraci que està cantant.
El cel seré, la lluna que es retalla
blanca, plena com d’argent
i erm sento feliç guanyant la batalla
a la tristesa que s’emporta el vent.
Els grills entonen una melodia
que acompanyen els cantants del bosc
en aquests moment tot és alegria
mentre poc a poc es va fent fosc.
Veus al firmament unes estrelles
i tot és harmonia en un món sense colors
demà tornarà el sol les coses belles
i sentirem la flaire de mil flors.
Gaudeixo d’una vesprada
que em purifica l’ànima i el cor
al endevinar per primera vegada
el goig i la tendresa de l’amor.
De l’amor i la joia d’un món formós
que no sentia ni el valorava
en el meu esperit tot era confós
perquè per conegut no l’estimava.
Han estat les granotes cantant
i els grills que els hi feien companyia
per despertar-me i, en un instant
he allunyat de mi la melangia.
Que gran és la natura, és la vida
res és comparable a tanta bellesa
i ningú no entén ni oblida
que una mà que no veiem resta encesa.
Aquí tot és realitat, tot té sentit,
és el gran miracle que ens convida
a mirar i estimar obrint el pit
pel més gran tresor de nostre vida.