Part 1. Massa gent confon biologia amb ecologia
La biologia estudia els éssers vius, plantes, bacteris, insectes i tota mena d’animals. Estudia com funcionen els seus organismes i fins i tot com es relacionen amb el medi proper, com s’alimenten, excreten i com es reprodueixen.
En canvi, l’ecologia estudia les relacions dels éssers vius amb el seu entorn. Relacions tant amb altres éssers vius, animals i plantes, com el medi físic que els suporta. La paraula clau en ecologia és “relacions”. Relacions d’interdependència dins de l’ecosistema.
“Sistema” és l’altra paraula clau de l’ecologia. Un sistema és qualsevol conjunt d’elements que interaccionen entre si. Quan ens focalitzem en els éssers vius i les seves interrelacions entre ells i el medi físic, l’anomenem ecosistema.
Les interaccions en un ecosistema són fluxos i intercanvis de tres tipus: de matèria, d’energia i d’informació. Els tres hi són sempre presents i tots tres són imprescindibles. Massa “ecologistes” s’obliden de l’energia i de la informació.
De la matèria ningú se’n oblida. Són les floretes i els animalets (també les persones) i la terra, l’aigua i l’aire on viuen i es reprodueixen. És l’espai dels biòlegs.
De la informació se n’oblida molta gent. La informació en ecologia és clau i, com ens va explicar Ramon Margalef[1], passa per 3 canals: el genètic, l’ecològic i el cultural.
El canal genètic de la informació està en l’ADN dels éssers vius. En els animals es revela, no solament en el seu funcionament biològic, sinó també en l’instint. Posem un exemple. Quan una àliga cuabarrada a través dels ulls, que són els seus sensors, rep informació que té un conill a l’abast, instintivament la processa i es llança a capturar-lo. La relació depredador presa de tota la cadena tròfica ve marcada per la informació genètica en forma d’instint. El mateix podríem dir de la informació que donen les feromones que reben els sensors olfactius d’un gos que li provoquen atracció sexual cap a una gossa però no cap a una gata. Un virus, que necessita hostes per reproduir-se, muta (canvia la informació del seu ADN) cap a formes menys letals, altrament si matés tots els hostes ell també s’extingiria.
El canal ecològic de la informació és essencial per adaptar-se al medi. Si en un lloc no hi ha conills, l’àliga cuabarrada potser haurà de caçar ratolins o haurà d’emigrar. És informació adaptativa especialment pels animals amb marge de canviar comportaments i de migrar.
El canal cultural de la informació és el que introduïm els humans acumulant dades i combinant-les en forma de coneixement. És extremadament potent de forma que en bona part pot modelar l’instint (educació) i modificar intensament el medi.
De l’energia, el tercer flux de l’ecologia, qui no se’n oblida són el poderosos. Només cal recordar les portes giratòries, oi? El control de l’energia és font de poder.
La potència del coneixement (informació) per modificar l’entorn es dispara quan els humans incorporen el control de l’energia exosomàtica en les relacions dins dels ecosistemes on viuen. Quan es controla l’energia del foc per cuinar o fer eines per capturar preses més facilment o construir habitacles; quan es controla l’energia de l’aigua per fer molins per moldre cereals; quan es controla l’energia del vent per a navegar. Aquesta energia exosomàtica va col·locar els humans al capdamunt de totes les cadenes tròfiques i va permetre construir ciutats, viatjar llargues distàncies, fer guerres i moltes coses més.
Quan fa poc més de 200 anys els humans vàrem controlar els combustibles fòssils (carbó, petroli i gas) començarem a gaudir d’unes extraordinàries fonts d’energia exosomàtica que deflagraren un fort creixement exponencial de la població i de la seva activitat. L’alta densitat energètica d’aquest combustibles han donat als humans un poder espectacular amb impressionants resultats, tant positius, en benestar humà, com penosament negatius, guerres i degradacions del medi. Finalment, el seu abús ens està causant l’escalfament global.
Disculpeu-me l’atreviment, però anomeno happyflowers als qui bo i estant convençuts que són molt “ecologistes” a la pràctica ignoren o s’obliden dels fluxos d’informació i dels d’energia. (properament parlarem de happyflowers i buròcrates)
[1] Ramon Margalef va introduir el concepte d’informació en ecologia i començà a ser conegut internacionalment a partir de l’article «La teoría de la información en ecología» (1957).
http://www.ub.edu/margalef/docs/JD%20Ros%20llibre%20IEC.pdf
*Divendres 19 d’agost sortirà la part 2.
