Tot el meu jo s’ha replegat en ell mateix i és un quadradet darrere del melic. Estira endins, remena enrere, vol perdre’s en una escletxa fins a tocar-me el magma. Batega, bum-bum, i busca però no aconsegueix ser ona que es propaga pel metre i mig de pell que em tanca. No, avui el metre i mig s’ha fet centímetre i quart i els ulls són una lupa. Avui soc aquest quadradet petit, i la vida em va enorme.
