Fa pocs dies el laboratori Pfizer va anunciar que després d’uns quants mesos havien desenvolupat la vacuna contra la covid 19 amb una eficacia del 90%. Dies després Moderna feia públic que ells també disposaven d’una altra vacuna amb el 92% d’eficàcia. Deixem de banda la guerra d’aquestes empreses pel mercat que suposa ser l’empresa que ‘arreglara’ el problema de la covid i centrem-nos en el que passarà d’ací uns mesos quan es duga a terme una vacunació global.
Centrem-nos en el moment en que l’estat espanyol dispose de vacunes per tothom. Serà obligatori vacunar-nos?
Hem de tindre unes consideracions prèvies sobre aquest assumpte.
El món està globalitzat i s’ha demostrat de manera efectiva mitjançant aquest virus. Així que abans de tornar a la vida prèvia al covid, tots els estats voldran tindre la seguretat que no es torne a escampar. Aquells que depenen del turisme per sobreviure seran més permissius que no pas aquells que no depenen del turisme. Per altra banda, si el % de vacunats es xicotet, no té cap sentit. No es pot aconseguir la immunitat de grup i no haurà servit per res.
I per acabar de complicar la cosa, com ha dit Margarita del Val, aquesta vacuna només funciona contra els casos lleus de COVID 19. Amb la poca informació que tenim d’aquestes vacunes podem prendre una decisió seriosa sobre si volem vacunar-nos o esperar? Poden els estats obligar als seus ciutadans a vacunar-se?
Com conjuguem la llibertat individual a la integritat física amb el dret conjunt a la salut pública?
Hi ha persones al món que no volen transfusions de sang per questions religioses. Hi ha gent al món què és part d’un moviment antivacunes en general. Hi ha gent cientifica que sap que el procés per fer una vacuna efectiva, eficaç i sense efectes secundaris tarda uns quants anys i no uns mesos i per això vol esperar.
Què fem aleshores? S’ha d’obligar per salut pública? Qui decideix què és salut pública?
I si té efectes secundaris…l’estat es farà responsable?
La constitució espanyola dins dels drets fonamentals, al seu article 15 estableix que tothom té dret a “ la vida i la integritat física”.
Això implica diverses coses. Està la vessant que ningú et faça mal, ni atempten contra la teua persona ni patisques tortures o tracte degradant en la teua vida.
Però també esta la vessant en la que un mateix és qui decideix sobre les coses que li passen al seu cos.
Gràcies a aquest article, et demanen consentiment per fer-li qualsevol cosa al teu cos. Enteneu-me bé, has de signar una sèrie de papers per autoritzar una operació quirúrgica o una transfussió de sang. Eres tu, amb el teu criteri el que decideixes si t’operes o no. Més cru encara, eres tu qui decideix si vol morir d’inanició, de drogoaddicció o mitjaçant un suïcidi.
Açò és molt important. S’ha arribat al Constitucional amb aquesta qüestió i el tribunal ho ha deixat clar. És la persona la máxima responsable de si mateix i l’estat no pot immiscuir-se, en sentències com 118/2019 o 37/2011.
Però arriba 2020 i una pandèmia global. Tothom busca una vacuna que ens imnunitze i que funcione com fa contra la rubéola, la hepatitis o la grip.
I quan arriba la primera versió d’aquesta vacuna venen les preguntes. Per a qui serveix? Té efectes secundaris? Si normalment les vacunes tarden 10 anys en ser estudiades, analitzades i millorades, com es podem fiar d’aquesta que ha tardat mesos?
Es junten les persones de ciència què coneixen el procediment amb els del moviment antivacunes.
Pot l’estat en base a la salut pública obligar als ciutadans a vacunar-se en pro d’un futur sense covid ? Que estiga per davant el bé de la col.lectivitat que el bé individual?
És complicat que ara demanen que la societat occidental pense en el seu grup, en la seua comunitat i el seu país, quan fins ara ens han venut la idea de l’invidualisme, de l’egoisme i del “ que cada barco aguante su vela ”
A l’estat espanyol està vigent la llei orgànica 3/1986, de de 14 de abril, de Mesures especials en materia de salut pública que faculta en el seu article 2 a adoptar mesures de tractament quan hi haja existència de perill per a la salut de tota la població degut a una situació sanitaria concreta.
Aleshores, en base a aquesta llei podrien desenvolupar una altra que obligue a la vacunació general, però que necessitaria d’amplia majoria al Congrés i Senat i que després no fora paralitzada pels tribunals. Cosas que sabem que passaria.
Ens queda per pensar i decidir, què preval, si el bé de la col.ectivitat i ens vacunem, o la llibertat individual i no ens vacunem.
I si hi ha una llei que obligue a vacunar-se en aquesta ocasió, hi haurà per a qualsevol altra cosa que implique una injerència sobre el dret a la integritat física d’una persona?
2020 està sent complicat, però 2021 no té pinta de millorar.
