Ensopegada
Que havia d’acabar passant, què coi. La banda esquerra que no acaba d’anar fina com la temporada passada ja es veia. Que fa quatre o cinc partits que sembla que s’ho tinguin dit i que envien algú a provar d’anul·lar Alves d’arrencada, que en Leo ha tornat de l’Argentina moralment estomacat (maradonianament i mediàticament estomacat) salta a la vista. Que per a tanta competició la banqueta és curta ja ho va avisar el propi Pep. Que els pals (Senyor, els pals!). Que a tot això hi hem oposat un bon joc posicional, velocitat i persistència, també. Però resulta que el rival també juga, i aquest cop es tractava d’un equip ben organitzat que ha vingut a posar en valor els seus atributs i a aprofitar les seves oportunitats, i ho ha fet i se n’ha sortit. Res a dir, havia d’acabar passant.
La sort, que també entra en el joc, ha fet que aquest cop el primer minut (primer minut vol dir primera estona) caigués de part d’ells, perdent-se una ocasió magnífica d’Iniesta i marcant ells: Riazanstev diria que es diu, llest i de magnífic xut des de la mitja distància aprofitant un mal rebuig de Marquez. L’ambient de mitja entrada de dimarts de tardor plujós (i potser dir mitja entrada és exagerar) s’ha tornat com de broma baixa i ha estat d’admirar que no hagi afectat l’equip tant com als honorables socis (que ahir si que és de malalt del Barça haver-hi anat, sobretot els de localitat descoberta), però ha provocat aquell estat de no estar fi, de no trobar-li el punt a la velocitat, i així han anat passat minuts que semblava que no arribaríem de cap manera a l’àrea contraria amb una possessió segura i desequilibradora, incapaços malgrat l’esforç (i a causa de l’esforç dels del Kazan) d’obrir espais, ni des de darrera ni des de davant, entorn d’Ibra, que no podia fer-hi res. Res més que l’empat, això si, un xut fort, creuat a la mitja volta després d’un control amb el pit més que meritori.
Però ja es veia que una flor no faria estiu, i aquesta nit les flors no han nascut a cada instant. La de Bojan, que entrava a veure què, ha estat malauradament la més marcida perquè ha acabat propiciant el gol que ha fet que el resultat fos el que tota la segona part venia presagiant. Havia d’acabar passant, prenguem-nos-ho així: una ensopegada.
