El tro i el llamp es produeixen al mateix temps però que per qüestions de velocitat primer percebem el llamp i després el tro. Ambdós fenòmens indiquen que a prop d’on ens trobem hi ha una tempesta. Doncs un dia, la UEFA va decidir que plogués de tal manera que el Barça no guanyés la present edició de la Lliga de Campions i va posar en marxa tota la maquinaria. El primer llamp va ser el segon gol del Milà a San Siro on Zapata controla una pilota amb la mà i habilita Boateng perquè empenyi la pilota fins al fons de la xarxa blaugrana. El partit acaba dos a zero pels italians. S’escolta un petit tro. Arribats a quarts de final al Barça li toca el PSG que té el seu jugador estrella, Ibrahimovic, sancionat pel partit d’anada d’aquesta ronda; però en una decisió sense precedents la UEFA decideix acceptar el recurs de l’equip francès i li retira la sanció, amb la qual cosa el davanter suec pot jugar el primer partir de l’eliminatòria. Segon llamp. Minut 80 de partit al Parc dels Prínceps, corner a favor del PSG. El serveixen, Alba i Mascherano salten per rebutjar la pilota amb la mala fortuna que xoquen i cauen malmesos a terra. L’àrbitre lluny d’aturar el joc deixa seguir la jugada fins que la pilota surt a fora del camp per la línia de fons del camp blaugrana provocant un nou corner. L’àrbitre atura el partit, deixa que entrin les assistències per atendre els jugadors que encara estan a terra, els atenen, s’aixequen, i l’àrbitre, saltant-se la normativa que diu que quan dos jugadors del mateix equip són atesos dins el camp no cal que surtin del terreny de joc per tornar a entrar, els ordena sortir del camp. Llampega a París. El Barça defensa un corner amb 9 jugadors i de manera sorprenent el PSG decideix servir en curt, hi ha unes quantes passades prop del corner i el Barça fa falta a la frontal de la seva àrea. Aleshores l’àrbitre autoritza el retorn dels dos jugadors blaugrana. Trona a París. Serveixen la falta, remata Thiago Silva al pal i Ibrahimovic en un fora de joc claríssim aprofita el rebot del pal i remata a gol. Descarrega la tempesta sobre el Parc dels Prínceps.
Sort que Rosell va dir el proppassat gener que els arbitratges pintaven millor que l’any passat.
Parlem d’àrbitres perquè aquests dies tothom parla de que el Barça, des de l’entrada de la junta de Rosell ha perdut influència dins els estaments de la UEFA i de la Lliga. No sé si aquest fet pot resultar definitiu perquè els blaugrana rebin un tracte tan perjudicial, de fet Alves apuntava a que la pressió que ha anat fent Mourinho aquests anys també pot ser la causa d’aquest tracte. El que és clar, és que la junta hauria de pronunciar-se, ni que sigui sortint a la premsa a pressionar. Cal recordar que a París s’hi van desplaçar 19 directius i cap d’ells no va gosar sortir a dir res davant els mitjans, i qui ho va haver de fer va ser Jordi Roura, tal com feia Guardiola la temporada passada quan des de la Junta també amagaven el cap sota l’ala. El dimarts potser van preferir atendre negocis amb els xeics o visitar Paris a defensar els interessos del club que representen.
Al mal arbitratge cal sumar-hi la mala sort de l’equip blaugrana, perdent la seva estrella a les acaballes de la primera part, perdent per lesió una peça clau en la defensa com és Mascherano, i encaixant el segon gol a l’última jugada del partit d’un xut que desvia Bartra i Valdés no aconsegueix aturar per molt poc.
Malgrat tot, però, un equip no empata o perd per culpa de l’àrbitre, sinó per mèrits o demèrits propis.
El PSG és un equip clarament dividit en dues meitats, els jugadors que ataquen i els que defensen. Els que ataquen són molt perillosos, Ibra, Lucas Moura, Lavezzi i Pastore. Els que defensen no són tan perillosos però destaquen Thiago Silva i Verrati. Qui va aportar més perill va ser Moura, sobretot en conduccions on demostrava ser més ràpid que els jugadors del Barça.
La clau del partit pel Barça era defensar amb la pilota, intentar no perdre pilotes en zona de creació, no provocar faltes prop de la seva àrea i fer de manera correcte totes les transicions atac – defensa per tal d’evitar que els contraatacs de l’equip francès acabessin aportant més perill del necessari. La clau del partit pel PSG era aprofitar una pèrdua del Barça en camp propi, organitzar un contraatac i aprofitar-lo, o buscar pilota llarga cap a Ibrahimovic que l’havia de despenjar i a partir d’aquí buscar la segona jugada. També contemplaven l’opció de fer gol a pilota parada, d’aquí la titularitat de David Beckham en detriment de l’italià Verrati.
El partit va començar amb atacs per part dels dos equips però com ja va sent costum els del rival dels blaugranes tenien més perill. A mesura que anaven caient els minuts el Barça agafava el domini de la pilota, que no del joc, perquè el PSG va seguir tenint oportunitats per fer el primer gol. Cal destacar la feina d’Alexis, titular també aquesta vegada, sobretot per la seva gran virtut fins el moment, que no és altra que pressionar molt bé per provocar la perdua de pilota del rival, i també caldria senyalar que les dues primeres jugades en què va tenir la pilota i Alba va pujar la banda per doblar-lo, el xilè va preferir el regat cap a dins i xut a porteria en detriment de la passada cap al company , el que demostra una certa confiança en si mateix que potser és quelcom a valorar si tenim en compte que Alexis ve d’on ve, és a dir, de partits amb el cap mirant a terra perquè no marcava un gol a l’arc iris. Villa potser va tenir un partit menys brillant perquè ni va robar ni va aparèixer gaire més que el xilè però va oferir contínuament desmarcades que sempre van bé ja que dificulten la feina dels jugadors rivals. El mig camp potser va ser la línea més fluixeta del partit, amb un Xavi bastant lent i un Busquets una mica despistat a l’inici i segurament marcat per la targeta groga que va rebre bastant a l’inici del partit. Iniesta excels, com darrerament. Pel que fa a la línea defensiva sembla clar que el Barça ha recuperat la millor versió d’Alves – excel·lent assistència a Messi en el primer gol – incorporant-se bé a l’atac, i que Piqué està encara lluny del nivell màxim al que pot rendir. Jordi Alba tenia una papereta difícil ja que davant tenia Lucas Moura, fruit d’això expliquem el poc protagonisme ofensiu que va tenir. I Valdés va estar molt encertat durant tot el partit, sobretot en diverses ocasions clares de gol de l’equip francès que va salvar de manera solvent, i en la sortida de pilota davant una pressió altíssima del PSG que l’obligava de tant en tant en buscar una pilota llarga cap al mig camp. També s’ha de destacar la primera mitja hora de la segona part que va fer el Barça, que sense Messi al camp va defensar-se mantenint la possessió de la pilota d’una manera sublim, cosa que està a l’alçada de pocs equips.
Dimecres que ve a les 20:45h es juga el partit de tornada al Camp Nou, i per segona vegada consecutiva, decidirà l’estadi. L’empat a dos gols no és un mal resultat pels blaugranes perquè obliga a l’equip francès a sortir d’entrada a buscar la victòria, cosa que ja van fer en el partit d’anada, i que pot facilitar atacs del Barça amb espais, tenint en compte les dimensions del Camp Nou. La incògnita és saber si Lionel Messi arribarà a temps per jugar el partit, en cas que no hi arribi no podem descartar l’entrada de Cesc fent de fals 9, encara que tampoc podem descartar un atac amb Pedro, Villa, Alexis. I la darrera incògnita serà saber qui ocupa l’eix de la defensa acompanyant Gerard Piqué. Crec que estarà entre Song ( que ja ha ocupat aquesta posició ) i Busquets. Si m’haig de decantar per un, escolliria Song de central.
