Joan Ignasi Elena milita al PSC des de l’any 1983. Va formar part de les joventuts del partit i porta més de la meitat de la seva vida (té 45 anys) vinculat a la política, a la qual va entrar mogut pel seu compromís social i necessitat vital de participar en la construcció d’un país més just. Ha estat diputat al Parlament i alcalde de Vilanova i la Geltrú. Lidera el corrent intern del PSC “Avancem”. Està casat, és creient i té tres filles adoptades a la Índia. Els darrers temps ha estat especialment notícia per la votació diferenciada de tres diputats del grup parlamentari del PSC, favorables a proposar al Congrés la transferència de la competència per organitzar referèndums i fer possible l’exercici del dret a decidir dels catalans en el marc de la legalitat espanyola, tal com diu el programa electoral del PSC de les últimes eleccions catalanes.
Per què es va afiliar fa 31 anys al PSC? Quin balanç fa dels seus anys de militància?
Em vaig afiliar per convicció i apassionament. Des de jove s’em va despertar la inquietud política i l’anhel de treballar per millorar les coses. Vaig pensar que la militància socialista em permetria fer-ho i com que sóc apassionat m’hi vaig implicar des del primer dia de forma intensa.
Què sent quan veu que és precisament la defensa d’aquests mateixos ideals, que el van portar a fer política, el que ha provocat aquesta disparitat de criteri al seu partit?
Tristesa i una profunda contrarietat. Sempre un tem no estar a l’alçada. Vaig prendre aquesta decisió de forma molt serena i meditada. Soc conscient que això ha generat problemes, i em sap greu. I en la mesura que provoca contrarietat interna, em sap greu perquè aquesta no era la finalitat.
Més enllà de la voluntat orgànica del PSC, quin nivell de suport intern creu que té el seu posicionament polític? Ens pot dir qui li ha fet arribar el seu suport?
Penso que són molts els votants i ex votants socialistes que comparteixen la nostra posició. Amb vocació de representar-los vam prendre aquesta difícil decisió. Es veritat que detecto, especialment a la meva ciutat, un enorme suport a la meva decisió.
Ha tingut el suport de militants i votants de la seva comarca?
Efectivament, com us deia he rebut molt suport social a la meva ciutat (Vilanova i la Geltrú) i també per part dels companys del partit i la seva direcció local.
Segur que adoptar decisions com la de votar de manera divergent a la direcció del partit, tot i que em consta que vostè feia mesos que l’anunciava, és difícil i dolorós política i personalment. Què ha pesat més, malgrat totes les pressions, en la decisió final?
La convicció que havíem de representar a molts i molts votants que no se sentien representats pel vot negatiu. Vaig ponderar moltes coses i finament va primar el que entenia que era un compromís electoral, la coherència amb el que he defensat i aquesta vocació de representar. Crec que vaig votar en consciència, creient que feia el millor pel país i pel PSC. Com estic segur que també ho van fer els meus companys que van votar no.
Els han deixat sense atribucions al grup parlamentari. Demanaran continuar al Parlament com a diputats no adscrits ?
Demanarem que el grup socialista ens restitueixi en les nostres responsabilitats perquè, com hem dit moltes vegades, creiem que es una qüestió política i per tant cal resoldre-la políticament i no disciplinàriament.
Hi haurà qui pensarà que el seu vot és un acte de deslleialtat i indisciplina. En canvi d’altres pensem que és un acte de fidelitat a les idees. Què creu que hauria de defensar el PSC en relació a tot el procés nacional endegat?
Als qui creuen que es un acte de deslleialtat m’agradaria parlar amb ells per fer-los saber que en cap moment ha estat la meva voluntat. La vocació era fer el que crèiem millor pel PSC i pel nostre país.
Penso que el PSC, que es partidari de la consulta, hauria de defensar les seves posicions amb fermesa i denunciant allò que no compartim des de dintre de tots els espais que es creen en marc del dret a decidir. Defensant que ara toca treballar per la consulta i no pel sí o pel no, i fugir de temptacions de capitalització per part d’uns o altres.
Creu que fets com els succeïts abonen la percepció generalitzada entre la gent que cal urgentment retrobar la connexió entre partits, tots ells, i persones ? Quins canvis caldrien per avançar en aquesta línia?
Penso que cal més i millor participació i sobretot una major proximitat entre el diputat i els ciutadans. Que aquests donin comptes de forma permanent als seus electors.
Per això cal canviar la llei electoral, una llei que com a mínim garanteixi aquesta proximitat i altres elements que facin més permeable l’elecció dels electes i les seva obligació de passar contes amb els ciutadans
Què li sembla la pregunta i data consensuada entre CiU, ERC, IC-Verds i la CUP?
La pregunta em sembla inclusiva i ja vaig expressar la meva satisfacció. Respecte la data no comparteixo les presses ni la necessitat de ‘bridar’ tant el procés.
Quina posició política defensarà Avancem davant la previsible negativa de les Corts, amb el vot en contra del PP i PSC, de transferir la competència per fer referèndums? Votarà favorablement la llei de consultes que s’està tramitant al Parlament des del seu actual escó?
Cal esperar a la seva tramitació. De fet ara encara està en fase de ponència conjunta a la Comissió Parlamentària.
Hi ha qui diu que la simple demanda del dret a decidir, el seu exercici o un resultat favorable a la independència, suposa trencar la cohesió social a Catalunya. Què en pensa? Per cert, què votaria vostè si es fessin les dues preguntes proposades?
No ho comparteixo malgrat tot procés d’aquestes característiques cal fer-lo amb molta intel·ligència, generositat i serenitat. Cal estar sempre alerta. Però crec que la unitat civil del poble de Catalunya està garantida.
Creu vostè que serà possible fer la consulta? I en cas negatiu, pensa que caldria convocar eleccions?
Sempre he defensat que si un 80 per cent dels catalans volen la consulta, com és el cas, aquesta es farà. Crec que hem de treballar per fer-la. No m’agrada l’escenari d’eleccions plebiscitàries, crec que les eleccions són per dirimir més d’una cosa.
Ens consta que li genera molts dubtes l’opció d’una declaració unilateral d’independència. Quines alternatives veu?
Penso que cal que els catalans diem quina es la nostra posició després d’un procés de deliberació en el marc d’una consulta. Així es com penso que cal fer les coses. Contraposar arguments i finalment donar la veu als ciutadans.
Vostè és una persona que es defineix d’esquerres. L’esquerra a Catalunya en aquest moments està representada per diferents forces polítiques. Veu possible en el futur una alternativa política que les aglutini i es presentin conjuntament?
Ho veig imprescindible. De fet estic segur que no tornarà a governar l’esquerra a Catalunya sinó es amb alguna formula de confluència de les diferents tradicions de l’esquerra. De nosaltres depèn si volem esperar dos anys o vint-i-tres.
Quan parlem de la dedicació a la política podem emprar dos verbs diferents, amb una subtil diferència: No és el mateix “estar” en política que “fer” política. En Joan Ignasi Elena, la Marina Geli i la Núria Ventura han volgut fer política, no simplement estar en política. Hauria estat més còmode per ells seguir a la majoria. Han de deixar l’escó els que volen fer i fan política, prenen decisions en consciència, sense interessos particulars, en coherència amb un programa electoral i amb el suport d’altres afiliats i votants? La resposta sembla clara. El seu gest, dolorós, els honora i dignifica la política. Esperem aviat saber si optaran pel Sí/Sí o pel Sí/No.
