La seva cuina és dolça, sexi però amb el grau d’intel·ligència que necessita un restaurant per no fracassar per culpa de la petulància i el manierisme. Hem vist molts cuiners que atrapats per la sensibleria han convertit la seva cuina en una immensa bassa d’oli, sense cap contingut, sense relat. També és cert que amb molta intel·ligència però cap sensibilitat l’emoció fracassa i la cuina expressa el que pot expressar un professor culte però gens empàtic. La voluntat de transmetre és clau, i per molt que alguns mirin de relativitzar aquest discurs, el que al final sempre compta és el conte, la metàfora, allò que pots i vols explicar al món a través de la teva forma particular d’entendre la cuina. L’Ariadna és una noia i el seu ideari disposa d’aquesta finor que les dones saben transmetre quan la intel·ligència guia la tècnica, i la sensibilitat la combinació d’elements i textures. El menú degustació que tastem té tots els elements per ser un gran menú degustació a preu de saldo. La presentació és elegant i molt sensual, com si l’Ariadna vingués de la cuina a fer-te el petó que després et poses a la boca i no decau, i no és només visual sinó que la intenció té totes les conseqüències que en busquem. Hi copsem la sensibilitat però tanmateix hi ha força, ganes d’afirmar-se. Aquest entrant, per exemple, que està format per un parell d’anxoves d’una gran qualitat, una làmina de pa torrat amb nous i panses i un magnífic gelat d’oli d’oliva. A sobre del pa mig tomàquet cherry que sembla que hagi estat deshidratat. És una versió moderna però exacta del pa amb tomàquet i anxoves. La cuina d’avantguarda ja és això: agafar la tradició i millorar-la, tornar-la més subtil i no tan estellosa. Molt més sofisticada però gens pedant. El rap a la brasa recobert d’olivada i ajagut sobre un llit de parmentier de patata i safrà: quina delicadesa! Cal anar molt amb compte amb el safrà perquè de la mateixa manera que pot transformar-te un plat en substància lírica, te’l pot espatllar i convertir-lo en monòleg ferreny. La vieira cuita al punt just i posada a sobre d’una base de cuscús amb taronja i unes carxofes que són tot amor. O l’ou arrebossat, cuit perquè la clara quedi quallada però tendra i perquè el rovell es desfaci quan el punxis amb la forquilla. Aquest ou del que els parlo està recobert per un niu de patata cruixent. Al costat una salsa de rostit, foie i tòfona. Intenció. El plat, que explicat així sembla que dugui moltes coses, té un sentit exacte i res hi és posat perquè sí. Això, de nou, és el que importa: la història. Hem vingut a deixar-nos seduir i volem tots els petons que l’Ariadna és capaç de transmetre amb la seva cuina fina, bella i elegant.
Sant Jaume, 19. Sabadell
935 37 25 63
Menú degustació: 35€ (beguda a banda)
