Ja ha fet quatre mesos d’aquestes respostes (repetides diverses vegades), que el senyor Avelino Mascarell, diputat president del Consorci de Bombers de València, va dir als parlamentaris del Congrés de Diputats durant la seua compareixença en la comissió de la Dana.
Amb l’objectiu d’aclarir què va passar i què van fer (o no van fer) els responsables polítics de la Generalitat del País Valencià durant el 29 d’octubre de 2024, amb unes pluges que van provocar 230 morts, el senyor Mascarell no recordava gairebé res, com si haguera tingut un immens atac d’amnèsia.
No sé si algú ho pot recordar tot. Segur que no. Però oblidar què van fer (i què no van fer) i amb qui van parlar aquests polítics un dia tan tràgic, és patètic i increïble, és a dir, no creïble.
Jo no recorde què he fet hui fa un any. Però sí que recorde perfectament que el diumenge 27 d’octubre de 2024, a l’espai del temps del telenotícies de TV3, el meteoròleg Francesc Mauri va dir, literalment: “El dimarts, el cel es desplomarà sobre les comarques centrals del País Valencià”. Com així va ser. Dos dies abans de la tragèdia ja s’anunciava aquesta catàstrofe. La senyora Victòria Roselló, meteoròloga d’A Punt, també va predir el mateix, uns dies abans d’aquella Dana.
El 29 d’octubre de 2024 al matí, vaig telefonar la meua germana i em digué que eixa matinada a l’Alcúdia havia plogut molt i molt. Per internet vaig connectar-me a À Punt i les imatges que mostraven els grans professionals d’aquesta cadena, amb carrers inundats i barrancs desbordats, eren esborronadores.
Més patètica encara va ser la compareixença (muda) del senyor Josep Lanuza, assessor de l’expresident Mazón, en la mateixa comissió d’investigació. El senyor Lanuza, que es va negar a respondre a cap pregunta dels diputats del Congrés, va mostrar una indiferència total, un mutisme i una falta d’empatia amb els familiars de les víctimes de la Dana i amb el sofriment d’aquestes persones que han perdut els seus éssers més estimats, ofegats en una vesprada dramàtica. A cada pregunta dels representants de la sobirania popular, el silenci del senyor Lanuza era un insult a les víctimes de la Dana, ja que no es va dignar a respondre a cap diputat, per tal d’aclarir què va passar aquella vesprada tràgica i què li va aconsellar al senyor Mazón per fer un relat que l’exculpara de la gestió (o de la no gestió) de la Dana.
El mateix va passar, fa unes setmanes, amb el senyor Serra, xofer del senyor Mazón el dia de la Dana, que tampoc no es va dignar a respondre les preguntes dels diputats de la comissió del Congrés, menyspreant els familiars de les víctimes del 29 d’octubre de 2024, que només volen saber la veritat.
El silenci del senyor Lanuza i del senyor Serra i l’amnèsia del senyor Mascarell, o el silenci de la senyora Maribel Vilaplana, són un insult a totes les víctimes que van morir i als seus familiars, unes morts provocades, en gran manera, a causa de la ineficàcia (segons la jutgessa de Catarroja), d’un govern que es va desentendre, des d’abans del dia 29, del que ens veia al damunt.
La por a dir la veritat indica que el relat (fals) que ens volen vendre per tapar-se les vergonyes els uns als altres i la ineptitud que van mostrar eixe 29 d’octubre, és una ignomínia. I una vergonya! Aquests polítics fan realitat aquestes paraules del “Príncep” de Maquiavel: “La política no té relació amb la moral”. La raó és que amagant la veritat, mentint sobre què va passar i què van fer malament aquell dia tan tràgic per als valencians, aquests polítics s’estan qualificant ells mateixos com a amorals o immorals.
El professor Rafael Narbona deia fa uns mesos: “Els cristians hem de retrobar l’antiga tradició profètica d’alçar la veu contra les injustícies, perquè amb bones paraules no n’hi ha prou. És necessari adoptar una perspectiva crítica, o si es vol, crística” (Religión Digital, 12 de març de 2026), per denunciar, amb indignació, la hipocresia i les mentides dels qui haurien d’haver protegit els ciutadans i no ho van fer, bé per acció o per omissió.
També el president de la Diputació de València, en la seua compareixença al Congrés, va seguir la mateixa línia que altres càrrecs del PP: “No ho recorde… no n’estic segur….no sabria dir-li-ho”.
Aquests polítics i el xofer del senyor Mazon, que han passat per la comissió del Congrés dels Diputats i d’altres (com el senyor Cuenca o la senyora Vilaplana) que, curiosament, també (en un atac d’amnèsia) han oblidat els fets d’aquell 29 d’octubre, ens mostren la cara més immoral, la cara més baixa i la cara més bruta de la política.
En una entrevista al diari Levante (24 de novembre de 2024), el senyor Vicent Mompó, a preguntes del periodista, deia: “El lunes (dia 28 d’octubre), hablo con el equipo y ya me plantea que esté atento porque seguramente vamos a cancelar la agenda del martes”, dia 29 d’octubre, el dia de la Dana, “porque parece que van a venir lluvias fuertes”. El señor Mompó ya sabia el 28 d’octubre, que s’esperaven “lluvias fuertes”.
El mateix dia 29, continua el senyor Mompó a l’entrevista al diari Levante, “sobre las 11 de la mañana me llama mi jefe de comunicación y me dice que tenemos que salir a Utiel, porque hay muchos daños”. A les 11 del matí del dia 29!
A l’alçada de l’Alcúdia, el senyor Mompó deia en aquella entrevista que “el Magre llevaba muchísima agua. Parecía que el día ya se iba a complicar, sería sobre las 12,30. La situación seguía cada vez peor”. A la pregunta del periodista sobre si el president de la Diputació parlà amb el president Mazon, el senyor Mompó responia: “Nos hablamos por teléfono para ir informándole de las cosas que estaban sucediendo”. Per tant, segonsel senyor Mompó, el president de la Generalitat, sí que estava al corrent “de las cosas que estaban sucediendo”. I així i tot, el senyor Mazon se n’anà al dinar del Ventorro, en compte de posar-se al front del govern i gestionar aquella emergència.
A la pregunta sobre si es va convocar el CECOPI massa tard, el president Mompó va dir que “fallamos en ese sentido”. Em sembla que és la gran veritat que va dir el senyor Mompó en tota l’entrevista.
I és que gairebé 20000 telefonades al 112, ¿no són un indici que alguna cosa greu estava passant?
Segons el diari Levante, “l’AEMET telefonà en 15 hores, fins a 24 vegades al 112 de la Generalitat per informar de la Dana” (Levante, 27 de juliol de 2025).
Per altra part, ¿qui ordenà i per què, “retirar els bombers del barranc del Poio”? (Levante, 28 de juliol de 2025).
Si l’AEMET “informà en temps real de la Dana al 112 i al CECOPI” (Levante, 28 de juliol de 2025), ¿per què no es van prendre mesures immediatament, per alertar els ciutadans, cosa que haguera evitat la mort de tantes i tantes persones?
Els qui no recorden què van fer o què no van fer aquell dia (que aquest és el veritable problema), i els qui donen diverses versions dels fets, sovint contradictòries, haurien de recordar les paraules de Jesús: “La veritat vos farà lliures” (Jo 8:32). I, per tant, les mentides o les mitges veritats (o el silenci còmplice) d’aquests polítics, els fan esclaus d’una política que han transformat en una immoralitat i en una farsa. Han convertit la política, no en un servei als ciutadans, sinó en un mitjà de supervivència, amb les mentides i els enganys amb els quals intenten traure’s les puces i la responsabilitat del damunt, tot i que ells, i només ells, eren els responsables de protegir els ciutadans aquell 29 d’octubre de 2024. I no ho van fer.
Quina llàstima que els nostres bisbes no denuncien les mentides, l’amnèsia i les mitges veritats, d’aquells que van deixar indefensa la ciutadania aquell 29 d’octubre de 2024. I també els dies següents!
I és que els valencians i sobretot els familiars de les víctimes de la Dana, només volem saber la veritat d’allò que els governants de la Generalitat (sobre els quals depenia exclusivament les emergències i la protecció dels ciutadans), van fer o no van fer el 29 d’octubre de 2024.
Els membres del PP que han passat per la comissió del Congrés, ¿tenen amnèsia i per això no recorden res o volen construir un relat que els exculpe de tot el que van fer malament?
Els familiars de les víctimes de la Dana (unes víctimes que s’haurien pogut salvar), sí que recordaran sempre, què no van fer els polítics que ens governaven. I per això exigeixen saber la veritat! Com ho exigim tots els valencians de bé.
I és que necessitem dels governants valencians, menys discursos (buits i plens de mentides) i més recursos. Menys paraules i més obres.
He titulat així el meu article (No ho sé…No ho recorde….No sabria dir-li-ho), com poden vore a l’encapçalament del meu text. Però no sé si hauria estat millor titular-lo així: “No tenen memòria. Però tampoc tenen vergonya!”
