Isona Passola és la directora de l’Acadèmia del Cinema Català. Productora i guionista, explica a una entrevista d’ara fa un any, a Ràdio Viladecavalls, l’estat del cinema català i les produccions. Aquí pots escoltar l’entrevista sencera.
-Hi ha fronteres en el cinema en català?
-Avui no n’hi ha. Per exemple, amb la pel·lícula “Incerta Glòria”, després de l’èxit que va tenir arreu de Catalunya, ja la trobem a grans plataformes audiovisuals com Netflix.
-El Govern de la Generalitat destina, al seu pressupost, un 0,7% en la inversió a la cultura.
-Sí. És una xifra dramàtica i està molt per sota dels països del nostre entorn. I cal reivindicar més la cultura. La cultura és moltes coses, entre d’altres un ascensor social. Un país és culte, i després ja es fa ric. La cultura és la quarta pota de la societat del benestar.
-Tenim feina en quant a cultura, doncs…
-Governar és prioritzar! És el que els hi dic als Consellers: si vosaltres prioritzeu la cultura, esteu contribuint a què la societat millori. Fixa’t: tots els nostres joves que tenen un nivell cultural alt, estan trobant feina a l’estranger. Això no és normal! Haurien de tornar aquí. Estem donant un excedent a tota una gent a qui hem invertit uns diners en l’escola i quan estan preparats culturalment, fugen perquè no tenen oportunitats.
-El pressupost mitjà d’una pel·lícula espanyola és d’1,3 milions d’euros, mentre que als Estats Units ronda els 24 milions d’euros. Per què aquesta diferència?
-En el cinema europeu no es nota tant aquesta diferència. Amb 4 o 5 milions d’euros pots produir una pel·lícula amb una molt bona qualitat. Altres països com Estats Units, produir una pel·lícula té uns costos més elevats i per això el pressupost incrementa.
-Creus que la dona té un paper més rellevant avui en el cinema i la producció?
-Ha canviat molt, per sort. Quan jo vaig començar, no hi havia dones. Excepte en les actrius, maquillatge i producció, que hi havia alguna dona, tota la resta eren homes. Ara, a les escoles de cinema hi ha un 50% d’estudiants dones.
