Estic lluny de tu i com t’enyoro
no veig el mar ni l’ona que m’acaronava suau
no tinc llàgrimes i ploro
perquè em sento òrfena sense la teva pau
Somio en la barca que em bressola
i en la gavina que vola prop del mar
d’aquell núvol juganer que em consola
que s’amaga poruc a prop del far
Voldria sentir el sol que m’omple de vida
quan llueix rogenc a l’horitzó
despertant rient amb la seva crida
l’aigua blava que canta una cançó
La sorra tèbia m’omple de carícies
és un brillant que banya el meu cos
i l’entorn suau és una delícia
que em fa fort, valent i poderós
Un pescador marxa content amb la canya,
l’oneig una cançó acompanya la remor,
esperant pescar un pop o una aranya,
pacient esperarà que es faci fosc
Tanco els ulls i veig la teva presència
i el meu cor s’apropa a prop teu
sentint l’olor de la sal, de iode amb tota l’essència
i un trosset d’aquest mar que l’he fet meu.
