El proppassat dia 5 Sergi Tarrés, al MD, defensava Oriol Junqueras ferventment contra els atacs que rep, ara també de gent d’ERC. Jo opino sobre Junqueras de manera molt diferent, però em mereix tot el respecte la fidelitat del Sr. Tarrés a un líder que ell coneix personalment i que té en gran estima. A altres llocs he exposat la meva opinió sobre un parell d’errors fonamentals de Junqueras, amb els que ell mateix (al meu parer) ha torpedinat les seves grans possibilitats futures a la política catalana.
Aquí només vull concentrar-me en un passatge de l’article del Sr. Tarrés que m’ha deixat sense respiració. És on diu que després de l’1 d’octubre “Esquerra va decidir que no calia repetir l’artefacte de Junts pel Sí que ja havia nascut forçat i fruit d’un xantatge“. Ignoro les raons que hi ha per aquesta afirmació, però sí que he de dir, clar i català, que els independentistes catalans no vam veure Junts pel Sí com un “artefacte“ sinó com l’eina precisa que calia en aquells moments, que ens va entusiasmar pel que tenia d’unitat estratègica (que després hem trobat tant a faltar) i que va ser per molts un incentiu més per anar a posar el seu “sí” a les urnes.
Les paraules de Junqueras, més tard, dient que separats els partits independentistes treurien més vots que anant junts, les han desmentit els fets rotundament. Potser sí que hauria tingut raó si anant separats a les eleccions, s’haguessin deixat de banda totes les picabaralles que han decebut tanta gent, fins el punt d’estripar alguns el seu carnet d’ERC. Però el camí de les divergències caïnites, que no s’hauria seguit tan clarament si no hagués tingut l’aquiescència i fins i tot la inspiració de Junqueras, ha estat el motor de la decepció de masses d’electors, i de les patacades sobretot d’ERC.
Ho sento molt (i ho dic de debò i no solament avui i aquí) però jo no veig Junqueras com el polític injustament atacat i vilipendiat. Per mi és l’home que va fer el boicot tant com va poder a les gestions de l’1-O, no anant a reunions essencials del govern. És l’home que com a vicepresident tenia l’encàrrec d’organitzar el control del territori després del referèndum, i quan va arribar l’hora es va veure que no s’havia preparat res. O si concedim ara que volgués fer-ho i no ho aconseguís, no va informar de l’estat real de la situació als seus companys del govern. I que no em diguin que això són afirmacions dels seus contraris, ja que no ho ha desmentit ningú ni d’ERC ni dels que llavors ho van viure.
Si Junqueras guanyés clarament la segona volta i tornés a posar-se al davant del partit, té una darrera oportunitat per corregir els seus errors, el que jo en dic “la seva autodestrucció“. Però em costa de creure que això passi. I tanta falta que faria. Per ell, pel partit i pel país.
