No els passa. La ràbia dependentista davant l’1 d’octubre els dura. Que hi hagi dependentistes en un país ocupat per la força de les armes deriva de la feblesa de caràcter o de l’afany de lucre. Als que manen Espanya cada cinquanta anys els cal, segons repetida confessió pròpia, bombardejar Barcelona. Ara es veu que tenen com una síndrome d’abstinència que cursa amb convulsions, histerisme i deliris verbals. Que els dependentistes escriguin llibres com ‘Escucha Cataluña, Escucha España’, sortit el mes de setembre del 2017, és senyal que tenen ganes de cridar. Ho edita aquesta màquina de deslleialtat dels ocupants que és el grup Planeta sota el segell Península. D’això de la Península n’ haurem de parlem algun dia, perquè es veu que Portugal no existeix pas, ni Andorra, ni Gibraltar. En un tot geogràfic que hi ha quatre entitats de dret internacional, també hi poden haver-n’hi cinc? O no? Doncs, prou cantarella de península! Els Balcans també són una península.
El sorprenent amb la prepotència que gasten els autors del llibre esmentat és que facin profecies i no encertin pas, que s’equivoquin. Com s’han equivocat, ara estan més rabiosos. El DIEC diu de ràbia que és torbament de l’ànim irritat, violentament enutjat. Sentiment de disgust o de contrarietat. Antipatia. També és la malaltia infecciosa aguda produïda per un virus, que l’ésser humà contreu generalment per la mossegada d’un animal que la pateix, com ara el gos. La ràbia dependentista és una mica de tot barrejat. El notari López Burniol escriu que la política catalana estarà definida l’any 2017 per tres fets, el primer dels quals és que no se celebrarà cap referèndum (op. cit.: p. 252). Bingo! En Piqué, el que fou ministre i després treballador de la construcció en la trinitat OHL (Obrascón, Huarte, Lain), diu tot seriós que Puigdemont convoca un referèndum per l’1 d’octubre tot i sabent que no se celebrarà (op. cit.: p. 291). Bingo! L’1 d’octubre es va celebrar un referèndum en el qual, en repetida afirmació del ministre Montoro, les urnes dels xinesos no es varen pagar pas amb diners públics. Els xinesos ens regalen les urnes. Visca els xinesos!
Aquest dos senyors, en Piqué i en López, van pel mon dient coses com ara aquestes: el comportament de l’independentisme és molt adolescent (Piqué). Bingo: la maduresa es demostra cobrant de les portes giratòries! Presentant el llibre que ens ocupa es diu que dels quatre grans problemes que tenia Espanya a inicis del segle vint, que eren el militar, el religiós, l’agrari i el català, només queda per resoldre el català (López). Bingo per la propera Espanya sense cap problema! Segons Piqué, una de les víctimes principals del procés és la ciutat de Barcelona. Això ho diu amb solemnitat en un dinar col·loqui que es fa dir ‘Nuevo escenario global: Un mundo postoccidental’ i que es celebra al Círculo Ecuestre de Barcelona. Bingo, elitisme i pedanteria! Podríem afegir-hi unes quantes perles més d’aquests genis, però és molt cansat. Algú s’imagina que tals llumeneres post-sentit-comú poguessin guiar els nostres passos en els camins d’una Catalunya postprocés en una Espanya postaporètica en un món postoccidental esgotant la nostra paciència post-juancarlera? Fora post distret.
