“Fes el que et manen i no et queixis”. “Hauries d’estar agraït que et dono feina”. Aquestes frases són les que se sentien dir als “amos i quefes” d’abans. Dirigien les ordres i manaven. Eren caps de “ordeno y mando”, que tot treballador respectava i, en certa manera, els treballadors eren de la seva propietat. Pensaven que si fotien fora un treballador en tenien mil més fent cua. Avui dia aquestes frases ja no se senten, però encara estan instal·lades en la mentalitat de molts empresaris que no veuen que la relació empresari i treballador ha canviat.
Els treballadors han reconegut els seus drets i els seus deures, valoren més la seva pròpia feina i esperen tenir una relació d’igual a igual dins del respecte perquè, al cap i a la fi, tots som persones i tots treballem per guanyar-nos el sou. Totes les peces formen part d’un gran engranatge i totes i cadascuna d’elles són necessàries i igualment respectables.
Actualment no es busquen quefes, sinó que es busquen líders. Hi ha una nova generació de joves, crescuts en l’Estat del benestar i les grans oportunitats, que estan ben formats i porten una certa experiència a la motxilla que comencen a prendre les regnes de la seva vida laboral per no deixar-se trepitjar. Han vist món, han treballat internacionalment i han vist noves maneres d’empresariat. De treballadors bons i qualificats n’hi ha i molts, però ja no a qualsevol preu.
Els quefes de mentalitat antiga són els que en una relació volen que els ho donin tot però no hi inverteixen gens per por que la parella els deixi i perdin tot allò apostat. I precisament és això el que passa amb aquesta nova generació de treballadors preparats que es reinventen, s’adapten i es volen menjar el món. Aquests treballadors es cansen d’estar en empreses amb mentalitat antiga, on és difícil rebre bona formació. Pleguen a l’espera de ser reconeguts, de tenir més oportunitats i responsabilitats; de tenir més experiències; de conèixer més àmbits que la empresa no els proporciona o que han quedat com a promeses buides tancades a un calaix. Saben que trobaran una altra empresa on es valorin més les seves capacitats, aptituds i sobretot les seves possibilitats; on la productivitat creixi només pel fet de sentir-s’hi més a gust; o potser es tirarà de caps a la piscina i acabarà muntant la pròpia empresa.
Es busquen els líders, aquells caps o directius que valoren el seu personal i que recorden més amb qui han treballat que les xifres mensuals. Es busquen líders als que vingui de gust acabar anomenant amics o companys de feina, perquè tot i ser directius, són molt propers, accepten les crítiques i accepten noves aportacions al treball en equip.
