Pressió
Expressió
Compressió
Depressió
Impressió
Repressió
Supressió

Ahir el programa de Col.lapse va  ser molt interessant. Ben conduït i tots els convidats amb moltes coses per respondre i explicar.
Quan va tocar el torn de la psicòloga que ho havia estat del Barça i que donava suport als jugadors que tenien les seves angoixes, i pors, va ser fantàstic.
Va explicar com la “presió” actuava tan en contra de l’actitud al camp i que jugar sota “presió” feia que els resultats no fossin els desitjables. La “presió” no és bona perquè acaba també minant la voluntat de l’entrenador. La paraula “presió” es va deixar sentir en menys d’un minut com a sis vegades. Això va fer que els espectadors sentíssim com  a nostra aquesta “presió” tan ben exposada. També va comentar que algun jugador havia estat víctima d’una “depresió”.
Ara però,  atenent que en psicologia i lingüistica aquestes paraules no existeixen, fa que quedi un vuit en la teràpia amb tanta bona voluntat aplicada.
Diferent hauria estat que tant ella com el presentador haguessin emprat les paraules “pressió” i ” depressió”. Aquestes sí que existeixen i les malures  haurien pogut ser ateses com calia .
No ens detindrem amb les paraules:
Expressió
Compressió
Depressió
Impressió
que sistemàticament i errònia es pronuncien amb “s” sonora.
Jo penso, i em dirigeixo als nostres conductors lingüístics de l’IEC que, atès que ni des de la seva posició ni des des accions de Plataforma per la Llengua, sembla que per “etjemple”, que no per exemple i “corretgir” que no corregir són impossibles d’esmenar, facin que aquestes paraules passin a ser d’us correcte.
I ja posats,  també podríem admetre “buenu” i “llavorans” tan a l’ordre del dia i també i, per què no “a on”, “pensem de que “, “el moment en què”…
I, si no és molt abusar, podem recuperar els diacrítics?
Era tan fàcil. Els monosíl·labs: l’accent tancat per davant de l’obert: bé i be, nét i net…
El verb per sobre del substantius:
Són i son,
De més sil.labes igual: vénen i venen….
Abans aplicàvem una norma, ara hem de fer servir la memòria. Quins són els diacrítics que  les seves gràcies, per la nostra desgràcia, heu mantingut?

Article anteriorLa paradoxa del jardiner sense títol
Article següentLa salut de les dones
Montserrat Solé i Bas Barcelona 1946. Primera escola, Les Escoles Franceses; als cinc anys va a Virtèlia i, posteriorment acaba el batxillerat a l’Institut Maragall. Comença a treballar als quinze anys en diverses modalitats del comerç i als disset s’integra al món de l’ensenyament. Als dinou estudia Turisme. Als 25 anys juntament amb Mercè Galilea, dirigeix l’Escola Nostre Temps on hi fa classes de llengua. Paral•lelament engega amb la Mercè i la Xon Solé una granja escola a Solsona. Als quaranta-dos anys es trasllada amb la família a Menorca, on desenvolupa activitats professionals al món dels serveis. Ara viu jubilada i amb alegria a Cardedeu, amb el seu marit. Dedicada, entre altres activitats, a escriure. Em defineixo: m’agrada llegir, escriure, cuinar, cosir, estimar i patir