Per segon any el Parlament de Catalunya celebra el Parlament de les Dones. Una trobada entre les Diputades i les companyes del Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC), i oberta a la participació de les entitats feministes, que cerca enfortir el compromís comú en el reconeixement i garantia dels drets de les dones.
No és una sessió ordinària del Ple. És el resultat de la feina de cinc grups de treball, formats per diputades i representants del CNDC, que consensuen un manifest conjunt materialitzat en una sessió plenària que visualitza la necessària lluita de les dones per avançar i no retrocedir en drets.
Aquest any, el lema és «Per una Catalunya sense cap tipus de violència contra les dones i les nenes».
Seria bo no haver de fer un acte com aquest, però veient l’evolució actual, és fa més necessari que mai.
Un dels grups ha treballat sobre les violències en l’àmbit de la salut, parlant de la salut de les dones i de les dones en el sistema nacional de salut.
En ple segle XXI, després d’una Pandèmia que va posar en evidència com som de vulnerables, de la importància del dret a la Salut, i que sense Salut no hi ha economia.
I que aquí a casa nostra vam veure com el sistema responia tant bé com va poder, a pesar de sortir d’una dècada de polítiques sanitàries que lluny d’enfortir el sistema públic l’anaven fent cada cop més irrellevant.
Un inici de segle on veiem una gran capacitat d’innovació, des de les teràpies gèniques, les CAR-T, les vacunes amb ARN missatger o l’avenç amb el tractament de les malalties neurològiques degeneratives.
Però encara ens veiem obligades a parlar de la salut de les dones. Com diu l’estimada Dra. Carme Valls, “dones invisibles per la medicina”.
La formació dels i les professionals continua sense atendre fisiologies diferents, osta molt que hi hagi dones en els grups d’assaigs clínics. Entendre que hi ha patologies que tenen una simptomatologia diferent de la dels homes, que hi ha reaccions diferents a alguns fàrmacs i que algunes malalties tenen una prevalença molt més alta en dones., o són especifiques.
Formació, coneixement i recerca que atengui el biaix de gènere.
Com és possible que la primera causa de mort de les dones, siguin les malalties cardiovasculars i només parlem de l’infart en homes.
Com es possible que davant uns símptomes diferents, encara avui es parli de “nervis” i “d’angoixa”
I això, també és violència. Com ho és no escoltar a les dones en el moment del part i oferir totes les possibilitats, amb la màxima informació per facilitar la millor decisió per la mare i el nadó.
O la discriminació de les dones, amb problemes d’addicció o salut mental, que en els ingressos les separen dels seus nadons, de manera generalitzada, sense atendre a capacitats ni respondre a la necessària atenció personalitzada.
The Lancet, ha publicat el treball d’una trentena d’investigadores de quatre continents, que van més enllà del que ara dèiem, i es pregunten què passa quan a la discriminació per sexe, li afegim altres variables com l’ètnia o la classe social. L’estudi dona una xifres molt dures, 1,5 milions de morts de dones es podrien evitar amb estratègies de prevenció primària. I altres 800.000, si totes les dones tinguessin accés a una atenció òptima del càncer.
La desigualtat, les desigualtats en salut són especialment cruentes per les dones. I no, no queda lluny de casa nostra.
I aquestes desigualtats es viuen també en les residències de gent gran, on la majoria son dones, oblidades moltes vegades. Hem de repensar el model d’atenció a la gent gran i vulnerable, sobre tot, a les dones, amb una atenció centrada en la persona i amb la seva dignitat i necessitats.
I si parlem de les dones dins el sistema, només una xifra: més del 60% dels professionals son metgesses; Quantes d’elles són caps de servei. Quantes d’elles dirigeixen un centre de recerca. No arriben al 13%.
Per això ens cal fer el Parlament de les Dones, ens cal parlar de violències en tots els àmbits, ens cal continuar lluitar per la defensa dels nostres drets i de la nostra vida, viscuda amb llibertat.
