El dissabte 29 de maig de 2010 vaig anar al cementiri de l’Ametlla del Vallès per donar suport a la reparació d’una injustícia. Es tractava d’una cosa tan simple com posar una làpida a la tomba del periodista Eugeni Xammar que fins aleshores reposava en un nínxol anònim. Els que assistírem a l’acte després vam anar a dinar a la Fonda Europa de Granollers, lloc de parada de Josep Pla i del mateix Xammar i local històric de la ciutat vallesana. Allà, després de l’àpat, vaig parlar per primer cop amb en Joan Capdevila, el primer director d’El Matí Digital. Emportat per la seva conversa afable, tal com és habitual en ell, vaig comentar-li que estava treballant en una biografia de Mn. Pere Ribot, i així va ser com em va proposar començar a col·laborar amb aquest diari digital després d’explicar-me les tres normes bàsiques que tothom que escriu aquí ha de conèixer.
Vaig començar a freqüentar a alguns dels sopars de col·laboradors, primer amb un posat tímid i sense parlar massa. Sempre és bo ser prudent. Poc a poc les trobades han sovintejat i, amb elles, els llaços personals han esdevingut més estrets fins al punt que puc dir que hi he fet amics. Per tant, aquest projecte també ha esdevingut una part important de la meva vida i me l’he anat fent meu.
Ara no fa massa, a Mataró, arran de mar, en Joan Safont em va proposar assumir la direcció de El Matí Digital després dels seus dos anys de mandat. Si els dos directors precedents haguessin estat uns poca-soltes la perspectiva hagués estat diferent. En canvi, valorant els meus predecessors, em va costar més perquè sempre hi ha el risc de fer el ridícul. D’una banda en Joan Capdevila, veterinari de Martorell, que segueix la tradició de tants professionals liberals amb passió per l’humanisme, simpàtic com ell sol i respectat per tothom. Va ser ell qui va decidir impulsar aquest diari digital que, contra tot pronòstic, avui és un espai d’opinió de referència. Després hi ha el mateix Safont, jove elegant i molt culte, bon amic, amb un bon present i un gran futur quan es tracta d’encadenar paraules. Qui sóc jo per agafar el seu testimoni? Qui sóc jo, alhora, per assumir la continuitat d’aquella capçalera de Josep M. Capdevila, Josep M. Junoy, Maurici Serrahima, Joaquim Ruyra i tants d’altres?
Tinc, doncs, dos importants reptes. El primer consisteix en mantenir El Matí Digital a l’alçada en que l’han deixat els dos directors anteriors, que no és pas poca cosa. El segon es basa en ser conscient del moment que viu el país –aquesta Catalunya que és el motiu de ser d’aquest diari digital- i ajudar des d’aquesta plataforma, humilment, a empènyer-lo fins a la victòria. Espero fer-ho amb l’ajuda de les bones plomes dels nostres col·laboradors i despertant, amb elles, l’interès de molts lectors.
