D’escriptors n’hi ha molts. Uns, com tocats per una vareta màgica, triomfen, cosa difícil en aquest país i poden viure exclusivament de la literatura, mentre que altres han de buscar-se altres treballs per subsistir i no seran mai uns triomfadors.
Passejant la diada de Sant jordi per una Barcelona atapeïda de gent miro les paradetes i veig les cares satisfetes dels triomfadors que no es cansen de signar els seus treballs, mentre que al seu costat són molts que amb cara avorrida esperen uns compradors que no es paren i ensenyen la decepció en el rostre trist.
Hi han llibres de gran èxit i d’escriptors famosos, que a mi no m’agraden i m’és dificultós arribar a l’última pàgina. Igual em passa amb les pel·lícules. En canvi altres del que molts pocs saben el nom m’han atrapat des del començament.
M’adreço a la paradeta de l’escriptor avorrit, a qui pocs coneixem, que segurament mira amb enveja al del seu costat, on el públic fa una llarga cua esperant la signatura.
L’escriptor que no té èxit em mira amb tendresa, em somriu, encaixa la meva mà i agafo tres dels seus llibres perquè me’ls signi. Em demana el meu nom i a cada un d’ells hi rubrica una entranyable dedicatòria. Com que ningú espera torn, encetem un diàleg. Estima l’escriptura i aquells llibres l’han ajudat en hores de soledat, per allunyar l’enyor d’un ser estimat, per oblidar mentre s’endinsa en les lletres la monotonia i el fracàs. Té una carrera universitària que l’ajuda a subsistir i a viure amb limitacions.
Li dic que sóc una aficionada a l’escriptura i que a mi alguns dels grans mestres de la literatura no m’interessen i que sóc una fan de les seves publicacions. S’aixeca i amb el rostre il·luminat em fa un petó a la galta. L’agraïment és tal que no sé com marxar fins que m’adono que darrera meu s’espera una senyora perquè li signi un llibre. El miro somrient, m’acomiada feliç i em diu que les meves paraules li donen alè per continuar.
La feina de l’escriptor vol inspiració, concentració, talent i il·lusió. Potser la mateixa que necessita un futbolista o un cantant de moda per triomfar, però mai el lletraferit tindrà l’èxit, la fama, ni els diners dels que xuten la pilota o del que amb la veu omple sales i estadis.
He tornat a casa contenta amb els tres llibres signats per un escriptor a qui se li nega l’èxit. Veig la seva cara radiant mentre li demanava els seus llibres i penso amb com d’injusta és la vida. Uns són vencedors, altres vençuts, però el món és així i sempre ho serà. On és la vareta màgica que fa que uns triomfin i a d’altres només els acompanyi el fracàs?
