Sovint, ens veiem moguts més per les imatges que no pas per les paraules, però dilluns passat les 1000 paraules ben dites d’Empar Moliner tenien més valor que la imatge de com cremava un attrezzo en forma de Constitució Espanyola.
Potser cal repetir més alt i clar les seves paraules, ja que malauradament aquella imatge va abaixar el volum de la crítica d’Empar, i molts les han passades per alt per centrar-se en la tragicomèdia de la Santa Constitució cremada, fent el sord a l’esperit crític que es derivava d’aquella acció i que tants de nosaltres compartim.
Els crítics a l’acte d’Empar Moliner potser també haurien de reflexionar en l’altre sentit, ja que dubto que siguin contraris als valors que ella va defensar durant el programa. I en cas que realment hi hagi algun contrari a la seva defensa, cosa que em costa d’entendre, els faig aquesta pregunta: “Si malauradament en algun moment de la seva vida, vostè i la seva família es trobessin en una situació de risc i pobresa, no voldria que el govern, a qui ha estat pagant els seus impostos, l’ajudés a sortir d’aquesta situació?”
La Constitució espanyola diu que els poders públics han d’assegurar la protecció social, econòmica i jurídica de la família; i que tots els espanyols tenen dret a gaudir d’una vivenda digna i adequada. Està clar que el TC ha fet prevaldre la seva idea de “discriminació positiva” vers als altres ciutadans que pateixen pobresa energètica a l’Estat, enfront a aquests articles de la Constitució.
Especialment des de la retallada de l’Estatut del 2010, l’únic que està escalfant la Constitució Espanyola i el Tribunal Constitucional en nom seu, son els ànims de la ciutadania. Proposta que fa el Govern català per fer front a la situació de crisis, per fer front a la pobresa energètica, per posar un impost als bancs, … proposta que és anul·lada pel Tribunal Constitucional. Més enllà del procés independentista, el TC sembla que només vulgui faci la traveta al poble català, limitant-lo de recursos i competències i perjudicant així a tots els ciutadans.
L’Empar només va deixar en evidència que és el Tribunal Constitucional el que traeix l’esperit ciutadà impedint que persones en risc siguin protegides per lleis, en aquest cas catalanes.
Que una imatge no enterboleixi la veritat tant clara de l’esperit crític de l’Empar; ja que escalfar a les famílies que passen fred és l’obligació de l’Estat, i denunciar les situacions de pobresa energètica és obligació de tots els ciutadans.
