L’onada suau m’acarona
i veig la mar immensa, tranquil·la
sentint-me petita mentre ressona
un bell cant que em dóna vida.
El raig de sol la transforma en or
lluny una barca es perd a l’horitzó
gaudint de la mar i de la meva sort
que m’omple l’ànima de pau i de calor.
Escolta el cant en que em bressola
omplint-me l’ànima de felicitat
és la simfonia que quan sóc lluny enyoro
que em dóna la força si estic cansat
Té tants colors que no sé comptar-los
gris, blanca, verda, blava com el cel
a dies tan dolça per enamorar-nos
a altres negra, furiosa, bramant amb recel.
Tancant els ulls veig una sirena
mentre l’aigua l’acompanya dolçament
allunyant de tu si una amargura o una pena
ensenyant-te una aigua transparent.
Arriba la nit i la lluna s’hi miralla
i la torna brillant i veus l’argent
en les petites onades i el vent que no calla
t’omple de vida i d’amor el pensament.
