Aquesta setmana la societat catalana ha quedat estabornida al tenir notícia de la violació horrorosa d’una noia de Masquefa la nit de la castanyada; totes les violacions són horroroses però aquesta ens ha dolgut l’ànima per la gravetat de les lesions i la joventut d’ella.
Es va dir inicialment que havia estat la mateixa mare qui havia volgut que transcendissin les ferides de la noia, sembla ser que després alguna premsa va filtrar fins i tot l’informe d’urgències (desconec si amb el vistiplau o no de la família de la noia). Sigui com sigui, tant de bo tingui tot l’amor del seu entorn i pau d’esperit per refer-se.
Més enllà del debat de fins on ha d’arribar la premsa o no, si es fa groguisme per vendre notícies, programes i debats morbosos abusant del dolor aliè i si la societat n’és responsable precisament per prémer el botó que la connecta amb aquests mitjans, el cert és que hem reaccionat al saber precisament el dany causat, si no s’hagués conegut, hagués passat com una altra violació més.
Perquè de violacions n’hi ha cada setmana. De fet, dades n’hi ha moltes, interès quotidià en aquesta lacra no n’hi ha tant. A Catalunya, les agressions sexuals han augmentat quasi un 20 per cent en els darrers sis anys i l’any més fotut va ser precisament el 2019, si estem a les dades que faciliten els Mossos*, just abans de la desacceleració criminal quasi obligada per la pandèmia del 2020.
Deixeu-me dir que d’interès, en general, per les coses de dones tampoc n’hi ha massa, m’ho va recordar el Calpena amb un tuit: «Els programes de l’@enguardiacat que menys descàrregues a internet tenen són els que parlen d’alguna dona o dones. Potser ens ho podríem fer mirar tots plegats, no?».
I tant que ens ho hem de fer mirar, especialment els homes, diria. Perquè les manifestacions del 25N que vindran, dia internacional contra la violència a les dones, han de començar a coprotagonitzar-les ells si de debò volen que ens creiem que els importa que ens matin, agredeixin i usin de totes les formes imaginables altres homes.
Ja toca centrar la mirada del problema en qui el genera i demanar, exigir, als homes que se’n facin corresponsables. Admeto que no podem considerar fàcil dur a terme una violació o un assassinat d’una dona, perquè not all men, com diuen, no tots els homes violen, maten o agredeixen dones és cert, la majoria no ho farà mai, de fet.
Però això no vol dir que no hagin de prendre les regnes de la seva part de responsabilitat en la lluita contra la violència masclista; si no ho fan, com també majoritàriament passa ara, no es mourà ni transformarà suficient el paradigma masclista cap al paradigma igualitari al que aspirem. No n’hi ha prou amb un missatge de solidaritat cap a la noia de Masquefa, cal que estigueu al costat de les reivindicacions feministes.
I, si us plau, no necessitem que vulgueu matar els violadors de la noia de les formes més salvatges que vomiteu a les xarxes socials, no ens cal que considereu que els catalanoparlants mai farien una aberració així, el que ens cal és que la por no ens venci, les filles i les netes ens estan mirant: a tots.
*https://www.newtral.es/factcheck-detenidos-agresiones-sexuales-cataluna-elena/20210929/
