Amics, amigues
No porto el compte, com en moltes coses, però em sembla que fa un dies que us tinc abandonats o, tal volta, fa uns dies que us deixo tranquils. Malgrat que encara no estic al 100%, ni molt menys, he fet bastantes coses i això m’anima a continuar amb les meves feines i feinetes. Per feines i feinetes jo entenc anar a presentacions de llibres, conferències, escriure cosetes i llegir bastant. Aquesta és la meva vida actual que encara em satisfarà més quan la pugui viure amb una intensitat superior. M’és impossible recordar-ho tot, però sí algunes coses. Vaig assistir a la presentació, a l’Institut d’Estudis Catalans, del llibre “Per una ètica pública a Catalunya. Implicacions ètiques i socials de la ciència”, fruit de la col·laboració d’un centenar d’especialistes dirigits per l’amic Josep Amat i coordinat pel també amic Josep Maria Esquirol. Un treball d’aquells que valen la pena i que només es produeixen de tan en tan. També vaig assistir a la presentació del llibre “Joyce i les gallines” de la vallesana Anna Ballbona i que va tenir lloc a la Biblioteca Núria Albó de La Garriga amb l’intel·ligent presentació per part dels amics Joan Garriga, amb molta gràcia i de l’Stefanno Puddu, amb competència i acompanyament musical propi. Admiro tant l’Anna Ballbona que li vaig demanar de dedicar-me el llibre, com només faig en comptades ocasions. La dedicatòria no us la transcric perquè no me la mereixo. Demà passat el podré començar a llegir. En tinc ganes des de fa molt temps.
Un dels llibre que he hagut d’anar llegint a estones, i paint com es mereix, és el de l’amic Pere Escorsa “Reflexiones sobre una economia injusta” que consta de 151 articles que l’autor ha anat publicant a la revista “El Ciervo” des dels anys vuitanta fins l’any passat. Impossible de descriure i, no tan sols per les seves 520 pàgines, sinó per la seva intensitat, varietat i qualitat. Un punt de vista ètic sobre l’economia tan commoguda del període apuntat. Pere Escorsa és d’aquells amics que se sol llegir aquestes cartes. Doncs, Pere, si em llegeixes avui, puc dir-te que demà sortirà una ressenya del teu llibre en el setmanari del que, directament, t’informaré. M’ha costat; s’entén…
Tenia pendent de llegir un llibre del que, en alguna crítica, deia que de la seva autora n’hem de prendre nota. I, també m’he l’he llegit darrerament. L’autora és Mònica Batet i el títol “Neu, ossos blancs i alguns homes més valents que els altres”. És un llibre que m’ha agradat per la seva singularitat i perquè parla també de llibres. D’altra banda, m’ha fet recordar un poble, comunitat nacional, que vaig conèixer en un viatge a la punta nord d’Europa, el poble Sami, o territori Sàpmi i, que per la seva identitat, llengua, cultura, i dispersió en diferents estats, em va recordar els Països Catalans. Els samis ocupen territori de Suècia, Noruega, Finlàndia i part de la península de Kola (Rússia). Anoteu-vos el nom, per si no la coneixíeu, Mònica Batet.
No puc estar-me de pensar que aquests dies han passat i estan passant coses. Coses importants, vull dir. El drama dels refugiats segueix, malauradament, viu amb tota la seva cruesa i insensibilitat per part dels estats europeus, entre ells l’espanyol que, quan acull una dotzena de refugiats, ho fa amb les fotos i la hipocresia dels malvats. I, què em dieu del cas d’un altre malvat, en aquest cas d’una persona, encara que el qualificatiu no li vagi gaire, del Jorge Fernández Díaz? Com que suposo que coneixeu sobradament el cas, em limito a aquests “títols” i alguna constatació més. Aquest individu no és la primera vegada que actua maliciosament, criminalment, contra els nacionalistes i independentistes catalans. Als espanyols també els colla, com a nosaltres, amb les seves lleis pseudofranquistes. Recordem que el Consell d’Europa li va cridar l’atenció per aquest motiu, per fer lleis poc o gens demòcrates. No em vull entretenir més del compte amb aquest tipus. Li han demanat la dimissió tots els partits polítics d’àmbit català i espanyol, excepte el PP, naturalment. També li ha demanat, i això és molt significatiu, el sindicat de la policia estatal. Del desgraciat del magistrat de Alonso, que li ha fet el joc en aquest cas, no cal ni parlar-ne. Tan sols és una mostra més de la “decència” d’alguns jutges d’aquest Estat.
Demà es vota al Regne Unit l’anomenat “Brexit”. Ja s’ho faran, però la transcendència del resultat pot anar més enllà dels anglesos i dels europeus. Aquí, demà revetlla. Ah! Una bona notícia, si es compleix. A Colòmbia (o a Cuba), la guerrilla i el govern han arribat a un acord de pau després de cinquanta anys. Felicitats i sort, amics colombians, algun també lector d’aquestes cartes. Aquí, demà revetlla! I, demà passat, Sant Joan, patró dels Països Catalans.
Vostre,
Josep M. Boixareu Vilaplana
