L’altre dia vaig dedicar l’article Estimades abelles, I a la mel, un dels preuats regals que les abelles ens fan des de temps immemorials, i que l’home sempre ha fet servir per diverses coses.
Les abelles també ens obsequien amb el pol·len. Tothom sap que el pol·len és una cèl·lula vegetal que està a les flors. Més exactament a les flors masculines. Són les cèl·lules sexuals masculines, gàmeta masculí. Unes minúscules partícules de mida i color molt variable, d’entre 5 μm i 100 μm, que serviran per fecundar les flors femenines quan es dipositen en els pistils. Són com les espores dels vegetals inferiors. El pol·len el trobem als estams. D’una manera un pèl redundant en diem el pol·len floral. No el trobem a les botigues de dietètica.
El pol·len de les abelles, el que nosaltres trobem al rusc, no és exactament això. Les abelles cullen nèctar i pol·len per nodrir-se. El nèctar les proporciona, principalment, hidrats de carboni, mentre que el pol·len, que transformen, les aportarà les proteïnes.
Les abelles obreres mentre xuclen el nèctar de les flors, atrapen milers de grans de pol·len per l’atracció electroestàtica entre la flor, que té càrrega negativa, i l’abella, que té càrrega positiva causada pel frec de l’aire en volar. Com que queden totes plenes de pol·len, fins i tot els ulls, es netegen amb les potes posteriors, que impregnen de saliva, també de nèctar. Aleshores, el dipositen en unes cistelles que tenen darrere de les potes posteriors, les corbícules. En aquest procés ha succeït que els minúsculs grans de pol·len de la flor s’han aglutinat en humitejar-se amb la saliva i el nèctar. El resultat són petites partícules d’entre 1,5 mm i 5 mm. Molt diferent del pol·len floral.
Les abelles porten el pol·len al rusc. Quan entren al rusc, el pol·len que porten cau a causa del frec amb una trampa de pol·len col·locada per l’apicultor, i es recull en unes safates. Serveix per comercialitzar-se. Aquesta trampa es posa i es treu, ja que si hi fos sempre, les abelles es quedarien sense aliment. El pol·len no serveix d’aliment a les abelles. És la primera matèria per elaborar l’autèntic aliment de les abelles, el pa d’abella.
El pol·len mesclat amb mel i la saliva de les abelles, que incorpora enzims, bacteris làctics, petites quantitats de pròpolis i àcids, fermenta i forma el “pa d’abella”, que serveix d’aliment per a les larves i abelles. Pa d’abella i pol·len d’abella són dues coses diferents. El pol·len no ha patit gaires modificacions respecte al producte de la flor, més enllà d’estar mesclat i compactat amb nèctar i saliva d’abella. El pa d’abella és un producte que ha fermentat en medi àcid gràcies als enzims en les condicions ambientals del rusc.
Tant el pol·len com el pa d’abella els podem trobar a les botigues. De vegades es produeix una certa confusió en la informació perquè el pa d’abella, per influència de l’anglès, també sovint es denomina pol·len d’abella. Molt millor quedar-se amb la nostra denominació de pa d’abella per evitar errors. De totes maneres, a les botigues que es dediquen a això, no hi haurà cap confusió.
El pol·len i el pa d’abella tenen fama de ser uns grans aliments amb propietats medicinals. De vegades els col·loquen dins dels superaliments, concepte que a mi em sembla una bajanada inventada pel màrqueting. En teoria es refereix a aliments molt rics en nutrients. Vejam que hi ha de cert en això. Aplicarem la lògica.
La primera qüestió, elemental, és mirar quina informació tenim sobre el contingut en nutrients d’un producte i l’altre. Es tracta d’un gran problema perquè les diferències segons regions i tipus de flors són enormes. La segona consideració és que no prendrem mai grans plats de pol·len o de pa d’abella. No crec que ningú prengui 100 g d’una d’aquestes coses. Una cullerada sopera de pol·len són uns 14 g. Si mirem algunes “recomanacions dietètiques” veurem que van des de càpsules que contenen 5 g fins a dues cullerades de sopa que contindran, aproximadament, uns 28 g en total. Jo oblidaria la càpsula. Cal, doncs, pensar que, per molt rics que fossin en micronutrients, mai no faran una aportació massa significativa de vitamines o minerals.
Podem considerar que el pol·len té un 43% d’hidrats de carboni, un 25% de proteïnes, un 5% de greixos, petites quantitats de vitamines (C, E, riboflavina, piridoxamina) i una mica de ferro, zinc, magnesi, fosfats i calci. Dues cullerades serien una aportació complementària de micronutrients a la nostra dieta que podria ser útil, ja que ens aportaria el 22% del ferro i l’11% del zinc que ens cal cada dia.
La propaganda diu que tenen aminoàcids essencials, àcids grassos poliinsaturats, etc. Relativament cert, però, per les raons que comentava abans, tindran molt poca influència sobre les nostres necessitats d’aquestes substàncies.
El pa d’abella té una composició molt similar, si bé els enzims han fet que s’hidrolitzin els oligosacàrids i la fermentació làctica que augmenti l’acidesa. També s’ha format vitamina K, encara que en quantitats molt petites. No hi ha gaire variació en el contingut de micronutrients. En tot cas la variació serà menor que la que trobarem per raons geogràfiques.
Un capítol a banda mereixen els polifenols i els flavonoides. La capacitat antioxidant del pol·len i del pa d’abella són elevats. Es consideren potents antioxidants amb efectes beneficis per a la salut humana, com ara antitumorals, antiinflamatoris i antimicrobians.
Diferents publicacions indiquen que suplementació regular amb pol·len pot aportar beneficis per a la salut, com ara la millora del sistema cardiovascular, reduir la fragilitat capil·lar i mantenir les funcions intestinals. També pot tenir efectes positius per a la salut de la pell. Algunes fonts apunten que el pa d’abella pot ajudar al tractament de la prostatitis crònica, a causa del seu efecte antiinflamatori.
He trobat alguns assaigs clínics, reduïts, sobre diverses patologies. Amb relació a la prostatitis, apunten algun efecte positiu. No he vist gaires coses més destacables.
Quina és la meva conclusió? L’elevat contingut en substàncies antioxidants fan que siguin substàncies nutritives que, ben segur, tindran efectes favorables sobre la salut. No es pot fer cap generalització, perquè els pòl·lens són diversos i tenen diferents en substàncies bioactives El pol·len de la Gironda i el de l’Empordà són diferents.
Per altra banda, ens aportaran alguns micronutrients i, com a complement, això és bo.
Són substàncies miraculoses? Malgrat que en escriure-ho em sento com un heretge, no ho veig. Recomanables, segur.
