“No es pot estimar a la humanitat.
Només es pot estimar a les persones”
Graham Green
Voldria sentir amor per tota la humanitat,
fer que els seus problemes m’entressin cor endins
i sentir dins de l’ànima tota la immensitat,
portant-me, dirigint-me als seus confins.
No puc, és massa inabastable,
podré patir per l’amic que està sofrint
pel familiar al que li diré una paraula amable
o pel veí malalt que està morint.
Aquell terratrèmol de l’altra part del món
és despietat però la distància el dilueix,
aquell naufragi llunyà no em traurà la son
encara que tingui present qui el pateix.
No puc abraçar a tots els éssers de l’univers,
ni puc ni vull respirar el seu aire,
el meu cor petit en aquest vers
no podria sentir qualsevol flaire.
I si als meus els estimo amb tot fervor,
no puc traspassar fronteres prohibides
perquè només la convivència fa l’amor
quan compartim confiats les nostres vides.
Voldria, és clar, per tota la humanitat
que no hi haguessin núvols de tempesta
i que en el món negre i massa cansat
fos cada jorn un gran repic de festa.
Però a les persones adorades que prop meu
pateixen, jo em faig ressò del seu destí
i els dic amb alta, clara i profunda veu
que sempre, sempre podran confiar en mi.
