Estratègia 2020 : Aquest cop, sí
La Comissió Europea va presentar el seu esborrany de pla econòmic per als propers deu anys, el pla Europa 2020, que substitueix l’anomenada Estratègia de Lisboa(2000-2010, i que haurà de ser aprovat pels Caps d’Estat i de govern a la cimera de primavera.
L’any 2000, els caps d’Estat i de govern van acordar a Lisboa convertir la Unió Europea en « l’economia basada en el coneixement més competitiva i dinàmica del món el 2010 ».
Nikita Krusxov va reptar Occident els anys cinquanta amb la seva famosa frase « Us enterrarem », volent dir que el comunisme triomfaria sobre el capitalisme i l’enterraria. Il·lús!
Igual que el líder soviètic en el seu moment, la Comissió es rendeix a l’evidència que l’economia basada en el coneixement més competitiva i dinàmica del món segueix sent els Estats Units.
El 2005, veient que no es complirien els objectius d’augmentar la inversió en Recerca i Desenvolupament(R+D)al 3% del producte interior brut, ni una taxa d’ocupació del 70%(el 60% per a les dones), ni l’augment en l’ànim emprenedor dels europeus, la Comissió Europea, ja sota el comandament del president Barroso, decidí reforçar l’estratègia, posant l’accent en el creixement i l’ocupació. Des de llavors, en l’argot comunitari es parla de Lisboa 1(fins a 2005)i Lisboa 2(2005-10). Lisboa 2 ha estat més concreta i efectiva.
El mèrit de Lisboa 1 va ser reaccionar davant el declivi relatiu de l’economia d’Europa, àdhuc amb instruments poc eficaços, i el de Lisboa 2 el de començar a posar-li remei.
Abans de parlar de fracàs de l’estratègia de Lisboa cal puntualitzar, perquè la Unió Europea és molt diversa i conté països entre els més rics i competitius del món, plenament integrats en la societat de la informació i la globalització. Tanmateix, és evident que la Unión en el seu conjunt s’enfronta a un envelliment demogràfic cert i a una reculada econòmica relativa. Gasta un 25% menys en educació i R+D que els Estats Units i les seves exportacions tenen menys valor afegit.
La principal raó de l’incompliment d’objectius de Lisboa s’atribueix a la falta de voluntat política als països membres per aplicar doloroses reformes estructurals i incrementar la inversió en recerca i innovació. Al Consell de Ministres de la UE hi impera el principi de cortesia, o el que és el mateix, el corporativisme: els executius es cobreixen l’esquena els uns als altres diluint els informes crítics amb els seus col·legues. El resultat són documents europeus inintel·ligibles i indigeribles.
Un dels inconvenients de la democràcia és que els governants tendeixen a enfocar-se més a seduir al votant per a les properes eleccions que a assegurar el benestar de generacions futures, sense dret al sufragi. Grècia n’és l’exemple més palmari, però altres « porquets » del mal anomenat grup dels PIGS(Portugal-Irlanda-Grècia i Espanya, qué condescendents són els anglosaxons posant malnoms als perifèrics !)tenen importants deures pendents. En el cas d’Espanya, el Fons Monetari Internacional va alertar des de bastants anys enrere de la bombolla immobiliària, de l’insostenible dèficit per compte corrent i de la necessitat d’una reforma laboral. A més, cap economia pot abraçar la societat de la informació si el fracàs escolar afecta gairebé un terç de tots els nens.
I mentre molts països membres s’escaquejaven de les receptes de l’estratègia de Lisboa, va arribar la pitjor crisi econòmic-financera des dels anys 30. Per això neix la nova estratègia Europa 2020 amb més determinació que mai a no fallar.
José Luis Rodríguez Zapatero va rebre una allau de crítiques quan va apuntar a la possibilitat de sancions per als Estats que incompleixin les reformes econòmiques pactades. La idea no és pelegrina, ja que solucionaria el problema de l’escaqueig. Europa va desautoritzar el missatge per venir d’aquest missatger. Espanya, com a líder d’atur a la eurozona i amb un dèficit públic deixatat, no té credibilitat en aquests moments per donar lliçons d’economia.
Potser la nova estratègia Europa 2020 vol abastar massa: assolir una economia més ecològica i innovadora, reduir la pobresa i exclusió social; fomentar indústries amb baixes emissions de carboni, invertir en recerca i desenvolupament, bastir una economia digital i modernitzar l’educació i formació: Sona com una carta als Reis.
Que no ens passi com fa deu anys, en que ens vam proposar que el 2010 seríem els màsters de l’univers.
