Escric aquest article des de l’emoció. Estic tipa de sentir dir “jo soc més racional i ell/ella és més emocional”. A veure: Què vol dir ser racional? Què saps resoldre problemes de matemàtiques i de física? Que els “emocionals” no poden ser enginyers i han de ser infermers o treballadors socials?
Veure la vida en termes de racionals i emocionals voldria dir que aquelles persones que es dediquen a resoldre problemes no poden sentir emocions quan, en realitat, són les emocions ben gestionades les que fan prendre decisions encertades.
Digui-m’ho clar! No hi ha persones racionals i persones emocionals. Tots nosaltres estem en un punt entremig entre dos extrems. A un extrem hi ha les persones molt sensibles i empàtiques i a l’altre extrem les molt insensibles i despietades i les persones sensibles i empàtiques, probablement, són més resolutives.
En realitat moltes persones que van de “jo soc racional” no són més que “caps quadrats” que malgrat veure com una vegada i una altra fracassen en relacions de parella, d’amics o laborals, s’entesten que ells saben fer les coses de manera correcta.
Les relacions entre persones o les situacions doloroses que, quan menys t’ho esperes, et porta la vida, no requereixen càlculs matemàtics!, sinó d’una correcta gestió de les emocions.
Quan algú no té en compte els sentiments no és racional! és insensible o fins i tot cruel.
Per desgràcia, tots coneixem alguna persona que creu que és racional i que diu que no mostra emocions, però hi ha una emoció que sí que expressa: la ràbia i la mala llet d’una manera desproporcionada.
