Aquesta setmana s’ha conegut la sentència absolutòria de l’Ignasi Farreres. Me n’alegro. En Farreres és d’aquelles persones que desprenen una gran humanitat. Un home just i bo, diria. En Farreres no és un nouvingut a la política ni un personatge obscur que hagués prosperat de forma arribista durant els governs del president Pujol, cal recordar-ho: té una trajectòria i vida professional pròpia al marge de la política, en la que, probablement, hi ha perdut diners. Perquè, és clar, en Farreres és d’aquells homes que no han estat en política ni per diners ni per vanitat. Hi ha estat per conviccions i esperit de servei, ni més ni menys. A diferència d’altres, amb responsabilitats polítiques des de fa molts anys; aquells que fan llibres explicant les veritats de tot plegat i que ara hipòcritament el poden defensar. Diguem-ho clar.
En Farreres, home just, bo i humil. Proper als seus, accessible a tothom. Tant de bo n’hi haguessin més com ell. El seu cas, i també el d’en Servitje especialment, mostren l’ingrata i cruel que pot ser la dedicació política. Amb un titular i de vegades només amb l’adjectiu de cautelar i la coartada del “presumpte” s’orquestra la condemna mediàticament de qualsevol, malmetent una trajectòria i dedicació d’anys: I és igual que rebi la persona, la família, el partit. O tots plegats.
Seria molt fàcil que els que hem estat anomenats “crítics” d’Unió ens apuntéssim a la crítica fàcil a Unió per aquest assumpte. No ha estat mai el nostre tarannà ni ho serà ara. I ocasions no n’han faltat. Serveixi per tant aquí el testimoni dels que no son pas sospitosos de res, ni de cap connivència ni interès en aquests tipus assumptes, dels que centren les crítiques a la direcció d’UDC en termes estrictament polítics, que ja dona per molt, dels que no tenim res a guanyar, potser al contrari, amb aquesta defensa, per dir ara clarament que tampoc volem que hi perdi injustament ningú. Felicitats de tot cor Honorable Conseller Farreres, per tu i la teva família. Ànims Servitje, el temps et donarà la raó.
Dit això, tothom percep l’existència d’una gran hipocresia col·lectiva en qüestions de finançament de partits que només amb sincera voluntat conjunta de tots les forces polítiques es pot canviar. Segurament les regles de joc no son les millors i a més potser hi ha qui fa trampes. No crec que hagi estat el cas del procés judicial d’en Farreres, per uns informes d’import insignificant. En tot cas acabo recordant que el pobre col·lectiu de “quatre gats” segons terminologia duranesca en el Congrés d’UDC de Viladecans (el Baix Llobregat, esplèndid lloc per parlar d’aquestes qüestions), va proposar i aconseguir incorporar, amb votació majoritària a favor, a la ponència oficial que es debatia el gruix de recomanacions que havia fet el Cercle d’Economia en el seu dia sobre mesures a aplicar pel finançament dels partits polítics. Com en altres casos però tothom és lliure de valorar el cas que se’n ha fet.
