Per casualitat va caure a les meves mans el llibre de poemes de Felip Graugés “Musa Rústica”. L’autor, nascut a l’Estany (Moianès) el 1889 i mort a Barcelona el 1973, troba en la poesia l’obertura a un nou món generalment rural, com és el seu poble de naixement, conrea també elements místics i religiosos, com són els versos dedicats a diferents Mares de Déu, i s’emmiralla en el treball d’altres poetes de la nostra terra dels que n’era un gran admirador, com Guerau de Liost. Rep la influència de Francis Jammes.
Felip, crescut en un llogaret perdut, criat en mig de camps de blat, de terra sòbria amb els colors dels camps de la Catalunya interior, és el fill del ferrer del poble i vora dels rostolls somniava en la ciutat. Necessitava els llibres dels grans poetes de l’època. En la seva soledat sentia la companyia de Verdaguer, Carner, Francis James o Guerau de Liost.
I un dia el somni fou realitat. Va anar-se’n a Barcelona i aquell home líric sorgit de pagès fou un poeta més entre els poetes del cap i casal. Felip Graugés confiava en el retorn a les fórmules poètiques clàssiques. Va obtenir la Viola d’Or dels Jocs Florals de Barcelona l´any 1931 amb el poema “Passa la Verge pel cel de febrer”, l’Englantina al 1935 amb “Altars vora el camí” i la Flor Natural amb “Geòrgica tardoral”, sent investit com a Mestre en Gai Saber. Fou també amic de l´historiador Rovira i Virgili, Santiago Rusiñol, Ferran Canyameres i altres intel·lectuals de l’època.
Va escriure a La Publicitat i fou administrador de La Nau. L’any 1932 s’incorporà com a articulista i secretari de Josep Maria Capdevila, impulsor de “El Matí”, històrica publicació a la que aquest digital vol fer honor. La devoció i l’entusiasme dels seus col·laboradors devia ser semblant a la dels que ara desinteressadament deixen la seva empremta a aquest estimat diari, que ens acompanya cada dia. No fa gaire va entendrir-me l’article “Cap a la Recuperació del Temps Perdut” del jove Joan Safont. Cada matí em sento en la necessitat d’obrir l’ordinador i impregnar-me dels nous articles apareguts. Gràcies a tots perquè amb la lectura m’ajuden a començar el dia amb il·lusió.
Conegut en els ambients literaris com el Ferrer de l’Estany, la seva poesia, amb la frescor de la vida rural i religiosa, et commou a cada paraula, a cada vers. Els seus versos són nets i transparents:
Ara ve el temps del gran repòs
i de la pau a les muntanyes;
el primer fred marcí les flors;
fan vel de plata les aranyes.
Felip Graugés és un poeta i articulista que va a la ciutat però no oblida les seves arrels locals al poble de Santa Maria de l’Estany. I troba la pau en el magnífic claustre i amb la valuosa Mare de Déu a la que dedica una sentida poesia. I el poble no oblida al poeta, del qual n’és fill predilecte.
