Han retret als independentistes incomptables vegades que a les eleccions del 2015 no van treure més del 50 % dels vots emesos. I d’això en desprenien els crítics que el Parlament no estava capacitat per proclamar la independència. Deixem ara a part els punts flacs que tenia aquesta crítica i concentrem-nos a veure quines possibilitats hi ha que no ens la puguin refregar pels nassos una altra vegada.
El 21-D hi ha imponderables que no depenen de nosaltres, sinó de la ràbia i del pànic dels governants espanyols (il·legalitzacions, intents de tupinada, etc.). Hi ha, però, un factor clau que només depèn de nosaltres: la participació electoral. I en aquest sentit començaré fent una afirmació rotunda: si tots els ciutadans que el primer d’octubre van votar “Sí” aquesta vegada voten tots una de les llistes independentistes, haurem guanyat de manera convincent i haurem creat un problema molt gruixut tant al govern de Madrid com a les institucions europees. En què em baso? Mirem-nos-ho.
Jo parteixo d’una base que crec altament plausible encara que ningú no hagi pogut comprovar-la: que a les 700.000 paperetes confiscades l’1 d’octubre per la policia, el tant per cent del sí era el mateix que a les que es van poder recomptar. Un 90 % de les 700.000 representen 630.000 sís, que, sumats als recomptats, donen 2.650.000 sís. I ara suposem (tan improbable no ho és, oi?) que aquests 2,65 milions el 21-D votin una de les tres llistes independentistes, i mirem què representa això en tant per cent. I suposem fins i tot que aquesta vegada –perquè els contraris també s’hi bolquin– la participació sigui més alta que en ocasions anteriors, és a dir, que en lloc d’anar pels voltants del 70 % sigui del 80 %. Més alta és molt improbable, perquè el tant per cent de gent que passa de la política a tot arreu és, com a mínim, del 20 % –i de vegades més.
En xifres arrodonides, a Catalunya hi ha 5,3 milions de ciutadans amb dret a vot. Si va a les urnes un 80 %, representa que hi haurà uns 4,25 milions de paperetes a les urnes. I si aconseguim aquells 2,65 milions de sís, això representa un 62,2 % pels independentistes. I cada tant per cent menys de participació electoral representaria un tant per cent més per l’independentisme. Amb una participació del 70 %, com altres vegades, els 2,65 milions representarien el 71,3 %. Faves comptades.
Per tant, no es tracta pas d’un exercici abstracte d’haver d’ampliar majories amb indecisos, sinó senzillament que els que ja han respost una vegada ara no fallin. Per això el millor eslògan seria “Vas votar el primer d’octubre? No ens fallis ara! Tot depèn de tu”.
No sóc tan innocent ni tan tòtil de creure que soc el primer a fer aquests càlculs. Suposo que els cavernícoles també l’han fet, i és això el que els porta a manipular enquestes per fer veure que ho tenim tot perdut. I això que ens prenguin per ases encara és més empipador.
I si algú em pregunta: “Però, si guanyem, què podrem fer? La Soraya ha dit ben clar que només negociaran amb els que ‘s’ajustin a la llei’. Vol dir això que tornaran a implantar el 155?”. Potser sigui aquesta la seva intenció, és clar, perquè són negats de mena. Aquesta vegada, però, els catalans tindrem uns trumfos a les mans que abans no havíem tingut. I, encara que sembla que molts no s’ho creguin, tenim millors polítics que els altres, i aquesta vegada hi hauria prou gent a l’estranger (potser no el Sr. Juncker) que no ens deixaria sols. Però tots aquests arguments els podem llançar a la brossa si el 21-D la gent es queda a casa. Que no s’hi quedi ningú! Que el lema de tots sigui aquest: “Fita: 60 %!”. I del 22-D ja en parlarem…
