La gran majoria dels catalans de fora, dins de les possibilitats i dels límits de cadascú, fem el que podem per contrarestar la gran força mediàtica de l’estat espanyol. Aquí a Alemanya, l’ANC organitza de tant en tant conferències per al públic alemany per explicar el conflicte des del punt de vista català. Al començament costava molt, ja que d’alemanys del carrer que s’interessessin pel tema n’hi havia poquíssims. Els esdeveniments del darrer any, però, ha fet augmentar palpablement l’interès (o ni que sigui la curiositat) per saber què passa a casa nostra. Naturalment no podem pas omplir grans sales, però un centenar o més d’assistents ja no són cap excepció. Això vist des de Catalunya, on surt al carrer un milió de ciutadans, pot semblar insignificant. Però nosaltres aquí ho veiem com les gotes d’aigua que foraden la pedra, com les volves de neu que formen una bola cada vegada més grossa.
Hi ajuda molt que tinguem la col·laboració desinteressada i ben sovint entusiasta d’alguns alemanys (polítics i periodistes) que ajuden a garantir un nivell acceptable d’imparcialitat. El dimarts 25 de setembre hi va haver a Hamburg un d’aquests actes, organitzat per l’ANC Deutschland. A la sala d’actes d’un centre cívic del barri d’Altona-Nord, gairebé un centenar de persones (tres quartes parts, alemanys) va venir a una xerrada amb discussió posterior. Els ponents eren en Martí Estruch, exdelegat de la Generalitat a Berlín, i els periodistes Krystyna Schreiber i Ralf Streck. Krystyna Schreiber, casada amb un català, viu a Barcelona i ha publicat un parell de llibres i molts articles sobre el conflicte català. Ralf Streck viu al País Basc, des d’on fa de corresponsal per a diverses publicacions alemanyes de tendència esquerrana (tant digitals com de paper). Per a mi, Streck és el periodista alemany que més correctament informa sobre Catalunya i que més desemmascara sense complexes totes les barbaritats dels governants i de la justícia (?) espanyols. Tant ell com la Krystyna es mereixerien més que de sobres alguna distinció visible de la Generalitat. Però això ja és una altra història.
Aquesta setmana, per exemple, en Ralf Streck ha fet una autèntica tournée per la nostra causa intervenint en actes de l’ANC, com el d’Hamburg. El dia 24 a Berlin, el 25 a Hamburg, el 26 a Colònia, el 27 a Frankfurt, el 29 a Stuttgart i el 30 a Luxemburg. I amb la seva simpatia i amb la precisió dels seus arguments ajuda molt la causa de l’independentisme català. A Luxemburg presentarà al públic el vídeo del dia del referèndum amb tota la brutalitat de la policia espanyola. La primera vegada que vaig iniciar amb ell un contacte per Internet, va ser per expressar-li en nom de molts el nostre agraïment i la nostra admiració per la seva feina. La seva resposta va ser: “És curiós que hom mereixi lloances pel sol motiu d’haver fet la seva feina com cal”.
No cal dir que també hi ha periodistes alemanys d’anomenada que segueixen repetint com lloros tots els arguments espanyols. A la propera fira del llibre a Frankfurt hi ha un acte on intervenen els periodistes Martin Dahms, Michael Ebmeyer i Paul Ingendaay. Tots tres es caracteritzen per una acceptació gairebé incondicional de totes les tesis espanyoles. Els assistents a la seva xerrada s’enduran, doncs, una impressió completament tergiversada del nostre conflicte amb Espanya. La xarxa de coneixences de cadascú (sobretot, és clar, a Madrid) influeix molt en la visió que arriben a tenir del contenciós català-espanyol.
És, però, consolador (trobo jo) que els que estan al costat nostre a poc a poc cada vegada són més, i amb un entusiasme i una perseverança dignes d’admiració. Com per exemple el professor Axel Schönberger, de la Universitat de Bremen, que no es cansa de publicar articles en alemany (alguns els hi tradueixo al català) posant els drapets al sol a tota la caverna espanyola. Ja no parlo del professor Til Stegmann, que des de fa molts anys és una mena d’ambaixador de Catalunya a Alemanya i ha format a Frankfurt la biblioteca de llibres catalans més gran d’Europa, fora de la nostra terra.
I no vull citar aquí els noms de tots els activistes de l’ANC a Alemanya, per evitar injustícies flagrants si no anomeno els molts que no conec i que sacrifiquen hores i esforços per tal que a aquest país es conegui la veritat del que passa a casa nostra. Per cert, aquest és el títol de les conferències a Hamburg i als altres llocs aquesta setmana: “Què passa a Catalunya?” (“Was ist los in Katalonien?”).
La dictadura del 155 va fer que les modestes ajudes de la Generalitat als centres catalans a Alemanya s’estronquessin de cop. Però això no ha aconseguit que les seves activitats es paressin completament. Senzillament s’han concentrat els pocs mitjans disponibles (quotes de socis, etc.) en les activitats primordials com els actes descrits. I com un de tants compatriotes a aquestes latituds nòrdiques, puc dir que el nou lema català “Republiquem!” ja fa temps que el seguim i cap de nosaltres té la intenció de desdir-se’n.
PD. Només vull afegir aquí els meus desigs de millora per a la Krystyna Schreiber, que aquí ha Hamburg, dos dies després de la conferència, va haver de ser operada d’apendicitis aguda.
