Glaçats
Ara depenem de guanyar al Dinamo a Kiev i a l’Inter a casa, si volem passa a vuitens tranquils. Hi ha d’altres combinatòries, però ja son de patir i patir molt, i que volen que els digui, no ens convé massa, que ja patim per coses més serioses que el futbol.
Puyol regnant lleoninament pels terrenys centrals on sempre ha regnat, ja dels primers minuts palesant una força i un tremp extraordinaris, amb bona sintonia amb Piqué reinterpretant Bekembauer, amb Alves recuperat i tornant a fer d’Alves, aquesta meravella, Ibra fent de pivot (i aquell pal, ah, al minut 2, que hagués canviat la fesomia de tot plegat!) i Messi i Inesta benper dins per a procurar espais als extrems, tocant-la amb paciència, fents de la persistència un lema… però eren un mur. Res a fer si fan bé la feina que els russos saben fer tan bé des de fa segles: resistir i deixar que l’adversari es desesperi mentre el seu gran General, l’hivern, li esgoti les energies.
I de fet, i si no fós perquè tenim el millor porter que el nostre joc necessita, aquest Valdés que sap jugar sortint i no deixa que minuts i hores de possessió pròpia li glacin l’atenció, si no fós per Valdés, que quan ja ens donàvem per la pell als darrers minuts va fer dues intervencions providencials, ara ja estariem ben glaçats, més que no vem quedar, fent els comptes de la vella per veure com de difícil seria mantenir-nos a la competició.
