La marca. La ratlla que separa
la foscor, i entremig, les ombres
ballant el vals lent d’un vent,
ara sí, a la baixa.
Absentar-se d’escriure
sobre el teu nom i dir
només foteses, només foteses.
Això i res més fas
quan omples tantes pàgines,
d’inútils jocs, d’acudits sords,
d’absurdes propagandes internautes
mentre de nit, sobre el teu cap,
delimitada per la línea del fred
la llum de la neu a les muntanyes
marca i descriu el teu horitzó.
