Les olives verdial, dues racions, començament radiant amb explosió. Millor 3 racions. El cornet de tonyina i llima que et recomanen menjar a dues mossegades però jo amb una en tinc prou; tot el gust i tot de cop. Els ous de codorniu 1’40’’, que és l’estona que bullen, amb la sorra d’almogrote que lleparàs fins que s’acabi. Els miniairbags farcits de formatge manxec. El tàrtar de tomàquet, un clàssic. Les patates van confitades amb pernil ibèric. Les navalles amb oli de gingebre. L’ostra amb vinagre de xerès i estragó i encara amb caviar d’oli d’oliva verge. I també l’ostra oriental i salmó, i si ho prefereixes l’ostra tal qual. L’airbaguette de Joselito, que encara no he trobat a ningú que no agradi. El brioix al vapor amb formatge trufat. El puré de patata amb ànec i tòfona que es serveix dins d’un ou i que en podries menjar fins que s’acabessin tots els ous de Barcelona per fer-ne de recipient. L’amanida de llamàntol o el carpaccio d’escamarlans pels veritables amants del marisc elaborat i refinat i passat per les mans intel·ligentíssimes de l’home. Vet aquí el caneló d’alvocat farcit de bou de mar. El mollete de papada, un plat marrà que ve molt de gust. El paté de campanya, invent de temporada. La fantàstica troballa del ravioli líquid de formatge Payoyo. Les postres en format coulant d’avellana i gelat de maduixa. També hi ha el pastís de formatge. Els bunyols de xocolata a dues temperatures. Als germans Adrià, l’Albert i el Ferran, sense encara haver-nos donat la mà, el meu amor i moltes gràcies. L’amor té aquestes coses, que no cal que sigui recíproc, i que es deixa estimar sense demanar res a canvi.
Només admet reserves a través del web.
