Recordo la frase llatina clàssica: “Caveant consules ne quid respublica detrimenti capiat”; expressió feta servir pels romans, durant la República en adreçar-se al Senat, quan veien que certes coses no anaven del tot bé i que podien deteriorar-se encara més. Per això, s’aconsellava als cònsols que estiguessin molt atents per tal que la república no anés a pitjor, o que tot se n’anés en orris. Aquí -sota el nom de “consules”- podem entendre “legisladors”, “governants”, “jutges”, “educadors i formadors”, “pares”…En aquest gran context, m’adreço ara als nous governants del país sobre el manteniment d’una vigilància eficaç. Ara que hem estrenat nou govern, aquest consell clàssic romà manté tota la seva actualitat. Al llarg dels segles seran molts els qui diran el mateix: Sant Gregori, en un conegut escrit dels primers segles, parlava de la responsabilitat dels sentinelles o pastors, als quals -digué- no se’ls permet endormiscar-se: d’ells s’espera sempre una constant vetlla; el mateix advertí Agustí d’Hipona als homes del seu temps; més tard, Bernat de Claravall ho digué, fins i tot, als papes…; molts altres pensadors, durant anys i panys, advertiren als governants sobre quines eren les seves responsabilitats. Antoine Saint Exúpery té unes pàgines bellíssimes sobre la responsabilitat del sentinella vigilant. Les trobem en el llibre “La Ciutadella”:
“De la meva visita al sentinella adormit”: .”Què seria de les muralles si no hi hagués un sentinella ? Per això, el sentinella que s’adorm deixa desemparat el poble. I en conseqüència els enemics se n’apoderen quan el troben així per tal d’ofegar-lo en el seu propi son…Sentinella adormit, avantguarda dels enemics !. Conquerit ja des del començament, perquè el teu dormir és igual a la negació de voler lligar-te permanentment a la ciutat…Aleshores, se’m va aparèixer la imatge de la ciutat derrotada pel teu simple son, perquè tot es lliga i deslliga en tu….Com n’és de formosa, en canvi, la teva vetlla, amb la oïda i la mirada atenta per la ciutat…,tu, sentinella, quan estàs vigilant estàs en relació amb la ciutat lliurada a les estrelles. No és aquesta casa, ni aquella altra, ni aquest hospital ni aquell palau, sinó la entera ciutat…és ella la que reposa sobre teu. I heus aquí que t’adorms !. Sentinella adormit, sentinella mort !. I et miro espantat ja que en tu dorm i mort la ciutat. La veig malalta a través teu…Així moren els pobles per manca de vigilància…Li està bé, doncs, que el sentinella sigui castigat amb la pena de mort, ja que s’adormi durant la seva vetlla...”
Tots tenim clar que els governants tenen les seves febleses, mancaments o limitacions, però ells han d’espavilar-se per no adormir-se, per vigilar constantment -rectificant el que calgui- i responsabilitzar-se per tal que la societat s’adreci cap a la seva plenitud, sense concessions a una mena de son o actitud endormiscada…Han de mantenir la mirada “llarga i distant” per veure el conjunt global pel que fa al Bé Comú; i el seu esforç vigilant els durà a prendre decisions a l’hora d’actuar ràpidament quan “l’enemic s’acosti amb incursions inesperades i perilloses…”. El sentinella hi és per vetllar amb fortalesa…Els moments de quietud li serveixen per reflexionar, per millorar certes maneres d’actuar…
Molts tenim la impressió subjectiva -i també la percepció externa- que, per culpa dels qui ens haurien de protegir i no ho fan, hi ha cada vegada més gent descentrada, decebuda o desanimada a l’hora de construir el nostre món social; hi ha hagut, tal vegada, com una mena d’esgotament espiritual, un cert cansament o endormiscament en alguns que ocupen o ocupaven llocs claus de govern. S’adonen que la marxa de certes qüestions és preocupant ?; tanquen els ulls davant d’abusos o corrupcions ?; no consideren que la veritat, la llibertat i l’amor desinteressat estan absents en moltes de les relacions humanes ? Saben que només la llibertat que se sotmet a la veritat condueix la persona humana al seu veritable bé, i que el bé de la persona consisteix en “estar” en la veritat i “realitzar” la veritat”.
Això val tant per governar diligentment en la política com en l’acció judicial, en el parlament, en la universitat, en l’ensenyament, en la família…Ens sobren orgulls, arrogàncies, autocomplaences autobombos, prepotències, falses seguretats; en canvi, sempre ens ajudarà la feina ben feta, executada amb perseverança, amb més esperit de servei i sacrifici. Bastant coses podrien anar a pitjor –caveant consules ne quid respublica detrimenti capiat-, perquè quan hi ha “boques tancades”, “vistes cansades”, “massa bonhomia”…llavors “falten bons sentinelles”. A més a més, si un sentinella s’adorm i no obeeix als qui estan per sobre, aleshores un s’haurà de fer raonablement aquella clàssica pregunta: “qui ens protegirà dels nostres teòrics protectors” ? Ningú no es pot deixar endur pel vulgar i mandrós “laissez faire”.
En la història de la humanitat hem de repetir-nos aquest “Caveant” sovint. Ens cal fer-ho per tal de no cooperar en la destrucció física i moral, total o parcial de la societat. Tenim alguns senyals que esgarrifen, preocupen o desconcerten: hi ha terrorisme, fam, assassinats, turisme sexual, menyspreu de la dóna com a persona, violències familiars, canvis climàtics -tal volta irreversibles i no es prenen mesures eficaces-; amenaces econòmiques greus; egoismes col·lectius; drogues psicològiques, que són pitjors que les que porten a una addicció malaltissa; falsedats i mentides; pereses; atacs al país,…Ens veiem encerclats per “mals” que han pres formes molt variades. Qui ens en protegeix? Qui ens protegirà, si el sentinella -el governant- s’adorm o s’endormisca? “Pas op” !, com exclamen els holandesos…quan adverteixen un perill imminent.
