Mai es sap que ens pot esperar a la vida, aquesta és ben bé una caixa de sorpreses, el nostre espai on hem de mirar sempre de fer-ho el més bé possible malgrat, moltes vegades, siguem nosaltres mateixos els nostres pitjors enemics i ens costi molt anar endavant, ens resignem i bloquegem, oblidem la vida, els records i mirem només d’anar passant els dies essent la nostra pròpia ombra dins la nostra resignació més absoluta.
Però la vida és màgia, la bona gent sempre acaba tenint premi, ni que no ens ho crèiem, i quan menys t’ho esperes, passa, succeeix, esdevé… i allí està. Allí trobes aquella persona que et fa recuperar la il·lusió, l’esperança, que li dona sentit a tot, que et fa sentir recolzat, escoltat i estimat.
No havia de ser així, no era el moment, no era el lloc ni la situació, ni res… Però érem nosaltres. I en això no hi comptàvem malgrat la vida ho sabia, sabia que amb una sola mirada en tindríem prou per saber que quelcom especial passava, que allò impossible esdevenia.
Perquè tu sempre hi has estat, com jo sempre hi he estat per tu, des del primer moment de saber un de l’altre, des del primer contacte dins la virtualitat, de la primera mirada, sempre vam notar que quelcom especial hi havia, sempre hem tingut clara aquesta màgia especial, un lligam que costa d’explicar, sigui quina sigui la nostra situació personal, el lligam és i hi serà sempre, passi el que passi.
Les mirades, sentir-nos la veu, estar a gust conversant, escoltant-nos, sigui parlant, escrit, en persona, en la virtualitat, en el pensament… Agradar-nos el que fem l’un a l’altre, tenir la necessitat de saber de nosaltres, sentir-nos a gust junts, necessitar de l’altre ni que no sigui possible… Sempre estem junts, sempre ens pensem, sempre estem presents i no cal que sigui físicament ni que ens ho diem, ho intuïm, hi som.
Perquè en això està la màgia i no l’hem triada, estàvem destinats a ella i ens havíem de trobar i per molt que passi temps, que no ens puguem veure, que hi així impediments físics, situacions que no volem, moments inesperats, per molt que passi tot això hi som i sempre hi serem perquè la màgia, aquest amor, aquesta admiració és i serà per sempre, passi el que passi, i els dos ho sabem, ho notem.
I t’estimo, com tu m’estimes a mi i no cal dir-ho, ho sabem els dos, les mirades parlen més que les paraules, tot i que dir-ho sempre és bonic, màgic i especial. No ho volíem, no ho buscàvem, no estava previst ni era el moment però així ha estat. La màgia de la vida ens ha triat, ens ha fet trobar com deia el destí i com diria el meu admirat Eros Ramazzotti, no puc dir res més que…
Gràcies per existir!
