Cada dia, desenes de dones són assassinades senzillament pel fet de ser dones. Feminicidi, l’assassinat violent de les dones per raons de gènere, un crim que malauradament, és més comú del que pensem.
A 27 països i territoris d’Amèrica Llatina i el Carib, almenys 3.897 dones van ser víctimes de feminicidi l’any 2023. Això suposa que 11 dones són víctimes de feminicidi cada dia en aquesta regió. No només es parla de feminicidis sinó que també d’abusos de gènere. De fet, 1.569 dones al Brasil, Mèxic i Colòmbia van ser víctimes de violència no letal (com la violència psicològica i patrimonial) cada dia l’any 2023.
Mentre que Amèrica Llatina, una de les regions al món al capdavant pel que fa a les dades més altes de feminicidis, la violència masclista continua cobrant vides a Catalunya, deixant enrere famílies trencades i una societat que encara no ha trobat la manera d’aturar aquesta crisi. Segons L’Observatori de la Igualtat de Gènere, el 2024 va haver-hi: 19 feminicidis (16 dones i 3 fills i filles) i 17.452 dones ateses als serveis d’informació i atenció a les dones (SIAD).
A més 624 víctimes d’agressions sexuals van ser denunciades a l’Hospital Clínic de Barcelona entre gener i octubre del 2024, un 12% més que en el mateix període del 2023. Altrament, la violència LGBTI-fòbica està arribant a màxims històrics: el 25,8% de les agressions es dirigeixen a persones transgènere. Cosa que ens fa reflexionar sobre la necessitat de polítiques públiques efectives que abordin la violència des d’una perspectiva interseccional. Tot i tenir lleis i mecanismes judicials arreu del món per poder protegir a les dones i fer un pas endavant per l’erradicació d’aquest crim, els nombres dels feminicidis continuen creixent.
Es parla d’un problema estructural on el patriarcat malauradament està molt arrelat a la societat. Per exemple, sovint la víctima d’un abús o violació que ho denuncia, es troba un rebuig per part de la societat, els familiars, els amics, i el sistema judicial, qüestionant si aquesta persona és, de veritat, víctima. A més es dubta si ho estava provocant per la seva forma de vestir, o simplement per què no va aturar la violació (cal recordar que cadascú reacciona diferent davant un fet violent, i que la majoria de la gent es queda en xoc, sense saber com reaccionar). Aquestes persones són ja prou valentes per denunciar la situació i fer-la pública, i necessiten sentir-se segures i recolzades. No necessiten ser revictimitzades.
Avui, 8 de març, no necessitem ni flors ni bombons ni felicitacions. Això no ens ajuda al moviment d’igualtat, més aviat amaguen les injustícies a les quals ens enfrontem milions de dones a tot el món. El que volem és que la gent advoqui per la difusió dels drets de les dones, qüestioni les disparitats existents i que doni suport als moviments feministes. No és només una qüestió de dones, és una qüestió de drets humans, justícia i responsabilitat col·lectiva. És hora d’afrontar aquesta realitat. Això és un problema global que ens interpel·la a tots i totes, des d’Amèrica Llatina fins als carrers de Barcelona. Perquè el silenci també mata, i el primer pas per combatre aquesta violència és parlar-ne.
