No puc entrar a valorar ni el com, ni el perquè hem arribat aquí. Tot és massa recent i calent. Però el fet és que, previsiblement, hi haurà eleccions el 27S amb una llista conjunta ERC-CDC-OMNIUM-AMI-ANC. Sigui com sigui, ara només hi ha un repte: guanyar el 27S.
Per guanyar, el primer que cal és, doncs, evitar pensar sobre què pot passar si perdem i, sobretot, què pot passar si guanyem. Hi haurà un pacte que desitjo que es respecti amb més intensitat que convenciment. No vull sentir a parlar ni de culpables ni de traïdors. Ara tenim una nova oportunitat. Oblidem tot el què no ajudi a fer possible una victòria de la llista unitària. Ni era la meva aposta, ni crec que sigui tan sols una bona aposta. Però l’alternativa era molt pitjor. Sense 27S , no teníem cap oportunitat de resistir com a poble.
Si la política és l’art de triar els camins menys dolents, aferrem-nos al 27S i lluitem contra els veritables enemics de la democràcia i de Catalunya. Pau i treva davant uns mesos decisius, on malgrat tot, encara tot és possible. Molt hipotèticament, però tot és possible. Renuncies forçades, escenaris imposats, discussions estèrils, pactes efímers… tot a fi de bé. I el bé és seguir intentant-ho. Tots els actors, a títol individual, som irrellevants. Però ara, quan toca sumar, tots i cadascú de nosaltres som imprescindibles. Em deia un patriota descavalcat que res és en va mentre la lluita continua. Tornem-hi!
