Brussel·les, 18 de gener.
Un cop més, la calamitat ha colpejat Haití. Seguirem parlant d’aquest terratrèmol durant molts anys, ja res no serà igual a l’infortunat parís caribeny. És molta mala sort que la falla hagi acumulat tensió sense alliberar-ne des de fa més de 200 anys, i que l’epicentre hagi hagut de ser a l’àrea metropolitana de la capital, on es concentra més població i les institucions per liderar la crisi.
S’han vessat rius de tinta sobre les terribles condicions de vida a la primera república negra del món, ja abans del terratrèmol del passat 12 de gener. Quasi la meitat de la població és menor d’edat, i tot i així el pressupost d’educació és només el 1,4% del PIB. El 47% són analfabets i el 70% sobreviuen amb menys de 2 dòlars al dia. En una superfície com Bèlgica, hi malviuen 9 milions d’habitants, quasi tants com a Bèlgica mateix, el segon país més dens d’Europa darrera Holanda.
Malgrat aquestes xifres esfereïdores, el principal problema no és ni la pobresa ni la sanitat ni l’educació, sinó la seguretat. Quan no pots desplaçar-te per guanyar-te la vida o anar a l’escola, perquè tems no tornar sa i estalvi, no hi ha economia que funcioni, de cap manera.
I ara la seguretat és més important que mai. Olé pels 10.000 soldats nord-americans que avui arriben a Haití, davant dels escarafalls de la nova ministra d’exteriors europea, que vol posar l’accent en la « coordinació » humanitària més que en la presència militar. Catherine Ashton no veu que la seguretat és conditio sine qua non per tota la resta. Un equip espanyol va haver d’abandonar el rescat d’una nena viva sota les runes per evitar ser tirotejats en una lluita al carrer.
La Minustah, Missió d’Estabilització de les Nacions Unides a Haití, en peu des de 2004, havia aconseguit avanços efectius en seguretat tot i un migrat contingent de 8.000 efectius entre militars i policies. El comandament brasiler ha fet una bona i discreta feina aquests anys, permetent que Haití pogués celebrar unes eleccions democràtiques el 2006. Van encetar el mandat portant les estrelles de l’equip nacional brasiler de futbol a jugar a Port-au-Prince enmig d’un gran entusiasme. Amb tot, els començaments havien de ser forçosament difícils i durant un temps es titllava Minustah de ser la « Turistah », acusació del tot injusta vist el que ofereix la dissortada república caribenya. Queden molt lluny els dies en què Elizabeth Taylor i Richard Burton passaren a Haití una lluna de mel, als anys ‘60.
Tret de la desgràcia dels huracans del 2008, la Minustah havia aconseguit que Haití no fos notícia, i el seu mandat s’havia estès fins al setembre de 2010.
Lògicament, Nacions Unides haurà de tornar a renovar el mandat de la Minustah, a part de la missió específica de reconstrucció que també s’endegarà. L’Estat està físicament destruït, amb els principals edificis públics esfondrats i importants alts càrrecs sota les runes. Arxius històrics, llegat cultural, museus, ni tan sols podem avaluar les pèrdues entre tant d’enderroc. Un terç de la població haitiana està afectada pel terratrèmol.
Haití és el país que més més m’ha impressionat, tant per la seva pobresa com per la pocavergonya de les seves èlits. Sento calfreds al veure que els meus edificis habituals allà, i la gent que contenien, han deixat d’existir.
Quan el president René Préval parlà els primers dies d’un centenar de milers de morts, vaig pensar que exagerava. Ara s’estimen xifres de fins a 200.000 morts, que convertirien aquesta en la més mortífera catàstrofe natural al món, només superada pel tsunami de 2004. La comunitat internacional i milions de ciutadans arreu del planeta estan responent a la magnitud del repte per evitar més víctimes i reconstruir el país.
Informació per fer donacions per a Haití:
http://www.canalsolidari.org/noticia/terratremol-a-haiti-llista-de-comptes-corrents-oberts-per-ong/22659
