A aquests feixistes amb «trajo» que es passegeu per un Congrés a on no queda més que la carcassa de la democràcia, no us perdonaré mai la humiliació que promoveu, no us perdono l’altivesa i la mesquinesa d’aquell que vessat de supèrbia només vol esclafar al diferent i a qui no es sotmet. Només necessita la força qui no té raons.
No us perdonaré mai el fer sentir ràbia i molta indignació a un poble. Però ens curarem i transformarem aquesta ràbia en lluita i simplement us mirarem amb pena, amb una pena ferma de qui mira l’escòria esclava de l’orgull i la ignomínia. No sou país, no sou nació, sou un frau que en veure’s desemmascarat dispara.
I si és amb el beneplàcit d’una Europa silenciosa còmplice de l’infaust repressor, per primer cop hi deixo d’esperar res. Em desentenc d’aquesta Unió, que no sap defensar els valors que diu que la funden i també li cau la disfressa en ser una aliança d’interessos que oprimeixen pobles i gent que ha patit secularment per l’anhel d’uns ideals de civilitat i justícia.
