Que no et confongui l’atzar
ni cap cop de sort,
és ara que fruiten els cirerers.
Que no t’espanti el silenci
després de la tempesta,
és ara que parla la terra humida.
Que no t’enmirallin les veus falses
de l’or promès i l’abundància,
és ara que respira l’esperit.
Que et porti l’amor suau
amb vela blanca,
que és ara, ara, que estimes la vida.
